ERC dóna un nou marge a CiU en el 'palau de la corrupció'

A l'orella d'alguns dirigents de CDC, com Felip Puig, Àngel Colom i Pere Macias, i en les de membres de la fundació convergent CatDem (en un altre temps Trias Fargas) encara deu retrunyir l'incisiu interrogatori al qual els van sotmetre els diputats d'ERC Àngels Cabasés i Pere Bosch en la comissió d'investigació delcas Millet.Encara deuen estar imprecant dels republicans per la seva campanya explicativa de «la veritat» de l'espoliació del Palau de la Música (incloent-hi els suposats vincles amb Convergència). I més d'un devia tremolar al saber que el gran festí de la campanya d'Esquerra era un míting que pretenia omplir de «gent honesta» el que s'ha convertit (per desgràcia) en temple de la corrupció política a Catalunya. Però, al final, hi va havercoitus interruptus

-dit així per mantenir el to que alguns partits estan donant a la campanya-.

CiU va sortir indemne de l'acte independentista. Amb alguna esgarrinxada, però sense ferides irreversibles. El candidat d'ERC, Joan Puigcercós, es va afanyar a aplicar alcohol allà on els seus teloners van intentar lacerar els nacionalistes. «Fa molt temps que parlem de coses tristes en aquest Palau. Avui no és el dia», va afirmar tan bon punt va prendre la paraula. I per si algú va creure que oblidaria de seguida aquestes paraules, va parafrasejar Woody Allen: «M'interessa més parlar del futur, que és on passaré més temps». Blanc i en ampolla.

DOSIFICAR, PER SI DE CAS / A partir d'allà, el cap de llista va injectar una dosi de moral alcoiana per intentar aixecar l'ànim d'unes hosts temoroses d'una patacada el 28-N. Però de CiU i els seus flirtejos amb Millet, ni piu. Els republicans han arribat a la conclusió que han de dosificar els seus atacs a Artur Mas. Al cap i a la fi, enquestes en mà, serà el seu únic potencial aliat si volen influir en el Govern que es derivi de les eleccions. Aquesta vegada no tindran l'honor de poder elegir parella, privilegi del qual sí que gaudirà CiU, de nou sondejos en mà. I el rancor per tanta llenya a compte delcas Milletés una feixuga llosa que amenaça de decantar la balança a favor del PPC.

Davant d'aquest context, Puig-cercós és conscient que la relació entre Convergència i Esquerra ha vist temps millors, sobretot abans del tripartit. Però ara aquesta etapa s'ha tancat i està enviant missatges conciliadors per no dinamitar els deteriorats ponts que condueixen fins a Mas. ¿Es pot anar al Palau i no parlar delcas Millet?Es pot. Per ERC no hi ha secrets en l'art de l'equilibrisme i en com fer de la paradoxa estratègia electoral.

Des del juny, abans fins i tot de la comissió d'investigació al Parlament, Mas té a sobre de la taula una proposta de cimera amb Esquerra per llimar les asprors. I des d'aleshores, Puigcercós combina l'exigència de «mans netes» a CiU amb petits esquers. L'últim el va deixar caure divendres, quan va advertir que els casos de corrupció i la sang que n'hagi pogut fer el seu partit no han de «servir d'excusa a ningú a l'hora de conformar majories a favor del país».

Així, el paper de dolents de la pel·lícula el van jugar ahir el secretari general d'ERC, Joan Ridao, i el número quatre de la llista per Barcelona, Oriol Amorós, amb irònics jocs de paraules o frases ocurrents. Ridao va recordar un altre episodi que van viure aquelles parets, els fets del Palau,i el va vincular amb el saqueig de Millet: «Aquí, on alguns van guanyar l'èpica, altres estan perdent l'ètica». I Amorós va enfervorir la militància que va omplir les 2.146 butaques de la sala de concerts: «Nosaltres som gent honrada que ens en anirem d'aquest Palau sense endur-nos res».

Notícies relacionades

Homenatge a represaliats pel franquisme

Sánchez plantejarà més càstig contra els corruptors sense llastar la contractació

INSUFLAR AUTOESTIMA / Sense fer interpretacions, l'equip de campanya de Puigcercós va assegurar que l'objectiu de l'acte no era carregar contra CiU, sinó insuflar autoestima i convèncer de la necessitat de guanyar d'un en un els vots refractaris en l'última setmana. El cap de llista va respondre en conseqüència: «Ajudeu-nos a remar contracorrent, remuntar el riu i esquivar els obstacles». Per aconseguir-ho, va apel·lar a «l'èpica», imprescindible quan s'apunta ni més ni menys que la independència.

El cant de la senyera, Els segadorsi un castell van amarar de simbolisme un míting que va homenatjar, amb una gran ovació, l'única absència significativa, Josep-Lluís Carod-Rovira. També es van trobar a faltar unes paraules de Bosch i Cabasés, les fuetades de CiU en lacomissió Palau.Com diria Puigcercós, ahir no tocava. Avui serà un altre dia. O no.