El rodatge de l'hereu

El palau d'Orient es va convertir di­marts passat en el paradís per a qualsevol persona curiosa. Els Reis van tornar a obrir el menjador de gala per rebre més de mil convidats i celebrar el Dotze d'Octubre i, com que hi havia més de cent periodistes entre els visitants, els grupets no van trigar a formar-se. Mentre en una cantonada de la gran sala el Rei parlava amb una quinzena de reporters, al centre, José Luis Rodríguez Zapatero intentava evitar les preguntes de 15 més a la vegada que, repartits pel menjador, Alfredo Pérez

Rubalcaba, Carme Chacón i Esperanza Aguirre, per citar-ne alguns, parlaven de les notícies del dia sense les rigideses habituals que es donen en la relació amb els periodistes.

En aquest escenari es va donar una altra situació que tampoc és habitual. En un dels últims grupets, Felip va opinar sobre les esbroncades que centenars de persones acabaven de llançar al president del Govern en els moments més solemnes de la desfilada. Poques vegades fins ara l'hereu havia manifestat la seva opinió -d'una manera tan clara i espontània- sobre un assumpte que sabia que era la notícia del dia.

Com havia fet el Rei (72 anys) minuts abans, Felip (42) va lamentar els xiulets i va recordar que altres go­verns van patir escenes semblants.«És una cosa recurrent», va afegir.

Aquest fet exemplifica com, d'u­na manera subtil, el Príncep està ampliant la seva presència en els mit­jans de comunicació, i va conquistant petites parcel·les vedades fins fa poc. En aquesta complexíssima transició que algun dia arribarà i que l'operació de pulmó del Rei ha posat irremeiablement de relleu, l'hereu està començant a exposar-se més a la societat, i per fer-ho necessita la premsa.

Més transparència

«No és gens reticent a atendre les qüestions dels periodistes i entén les seves inquietuds. És clar que en aquesta actitud hi ha col·laborat la seva dona, però això també es deu al fet que és conscient que la transparència ha d'estar present en més espais de la Casa del Rei. A ell, com a Sa Majestat, no el molesten les preguntes, però és conscient que hi ha coses que no pot respondre perquè competeixen al Govern»,explica un col·laborador del Príncep.

En una societat del segle XXI, la transparència és necessària perquè es valori la tasca de les institu­cions i sembla que a la Casa del Rei -si es tenen en compte algunes decisi­ons d'aquest últim any, com donar a conèixer algunes de les audiències del Monarca (la més sonada va ser la que va mantenir amb els sindicats al febrer)- és una idea que s'ha assumit.

Des de fa 15 anys, Joan Carles, que al novembre celebrarà el 35è aniversari de la seva proclamació, ha començat a delegar alguns assumptes en el seu fill amb l'objectiu que el rodatge de l'hereu sigui com més complet millor quan arribi el dia del relleu. La Reina va assegurar a la periodista Pilar Urbano que el Monarca no té pensat abdicar. Però això no significa que, a la Zarzuela, els consellers no estiguin pendents del camí que Felip ha de recórrer fins que arribi la transició. Per això, l'hereu està exercint algunes tasques que durant anys van recaure en el seu pare.

Preses de possessió

Felip és l'encarregat de representar Espanya en les preses de possessió dels presidents iberoamericans des del 14 de gener de 1996, el dia en què va assistir, a Guatemala, a la investidura d'Álvaro Arzú. Des d'aleshores, el Príncep ha assumit aquesta funció, que requereix, en cada ocasió, que el Govern aprovi un reial decret que el designi com a representant de l'Estat.

Aquesta tasca s'inclou en una agenda cada vegada més completa en què dóna prioritat a associa­cions, lobbies i grups de joves empresaris de sectors econòmics punters com la recerca i el desenvolupament i la biomedicina. Aquests interlocutors, amb els quals Felip es reuneix en públic (entrega de premis, audiències oficials), però també en privat, formen part d'una generació, d'entre 30 i 45 anys, que serà transcendental per a ell i el seu futur.

La seva agenda de treball, en què en moltes ocasions compta amb el suport de la princesa Letizia, també està plena de visites a ciutats de tot Espanya. Aquest esforç per potenciar la presència territorial, que recorda els viatges que els Reis van fer en el seu moment per donar-se a conèixer, els permet tenir contacte amb els polítics de les diferents comunitats autònomes.

Visita a Euskadi

Aquesta mateixa setmana, dijous, Felip i Letizia van viatjar a Bilbao per reunir-se amb els directors de les 23 agències científiques i tècniques dependents de la Unió Europea. Durant la visita, la tercera que tots dos han fet a la capital biscaïna des de començament d'any, van mantenir una entrevista amb el lehendakari, Patxi López, i la presidenta del Parlament Basc, Arantza Quiroga (PP).

En la missió d'estar presents en tot el territori, el Príncep compta amb dues eines molt útils: la Fundació Príncep d'Astúries i la Fundació Príncep de Girona. En el primer cas, els premis que la institució atorga des del 1981 (s'entreguen aquesta setmana pròxima) permeten a l¿hereu conèixer els protagonistes del món de les arts, les ciències socials, la comunicació, la investigació científica, l¿esport i la cooperació internacional.

Per la seva part, la Fundació Príncep de Girona, creada l¿any passat, permetrà a l¿hereu estrènyer el vincle de la institució monàrquica amb Catalunya. L¿entitat va organitzar al juliol el primer Fòrum Impulsa, que va reunir ponents de tot el món per debatre projectes innovadors dirigits a joves emprenedors en ciències socials, la cultura, l¿educació i l¿economia.

Primera substitució

Aquestes activitats, més els viatges a l¿estranger, amb què el Príncep re­col­za la política exterior i l¿obertura de mercats per a les empreses espa­nyoles, copen l¿agenda de l¿hereu, que, aquests últims mesos, a més, ha tingut l¿oportunitat de substituir el Rei per primera vegada.

El 17 de maig, tot just 10 dies després que el Monarca passés pel quiròfan perquè els metges li extirpessin un nòdul pulmonar, els Prínceps van exercir d¿amfitrions dels 16 caps d¿Estat i 14 caps de Govern que van participar a Madrid en la cimera Unió Europea-Amèrica Llatina.

Aquesta ha estat l¿ocasió en què Felip ha pogut experimentar més clarament el paper de rei, per al qual s¿està preparant des que va néixer. Aquesta formació requereix equilibris impossibles a causa, entre altres coses, de les fronteres que marca la Constitució al cap de l¿Estat. En aquest repartiment i traspàs de tasques, assenyalen fonts de la Zarzuela, n¿hi ha algunes que es consideren «indelegables»: el discurs de Nadal, la inauguració de les reials acadèmies i de l¿any judicial, entre altres.

«Pretendre que faci de rei sense ser rei és impossible»,diu un assessor de la Zarzuela. Després de l¿operació, el Monarca està aprofitant per racionalitzar la seva agenda i evitar-se així actes de poca rellevància que ja es feien per pura rutina. En alguns d¿aquests casos, la presència de la institució l¿ha assumit l¿hereu. És el cas de l¿entrega de despatxos a oficials i suboficials de les acadèmies i escoles militars, que s¿han fet als mesos de juny i juliol. D¿aquestes activitats, normalment de llarga durada, se n¿ha encarregat aquest any el Príncep d¿Astúries.

Notícies relacionades

Set anys sota els focus

L’UCO busca diners de la trama Cerdán en feixos de bitllets amagats

El rodatge del que serà Felip VI està sent intens i cada vegada s¿està exposant més a la societat, que serà la que,«quan arribi el moment»

¿una expressió molt utilitzada a la Casa del Rei¿, jutjarà la necessitat de mantenir un pilar bàsic de la història recent espanyola.