Diners i llengua

No sóc dels que creuen que en les eleccions del 28-N decidirem si Catalunya serà independent demà passat. Però sí que crec que en la pròxima legislatura passaran coses molt importants en les relacions entre Catalunya i Espanya. Sobretot si els resultats confirmen un corrent de fons que des de fa temps s'endevina en la societat política, econòmica i cultural catalana: una decepció creixent per les solucions autonomistes i un augment de la temperatura reivindicativa del catalanisme, que no li fa perdre perímetre, sinó guanyar-ne.

Hi ha una raó principal per pensar que en les relacions Catalunya-Espanya canviaran algunes coses: que no es poden quedar com estan. O més ben dit, que a ningú sembla interessar-li que es quedin com estan. Des de Catalunya, CiU proposa anar cap al concert econòmic, i ERC -que primer se'n reia, com si fos un eufemisme estovat de la independència- s'ha adonat que aquest pot ser un punt de trobada de molts catalans, catalanistes o no. Al costat d'això, l'independentisme és una opció plenament integrada en el paisatge, plenament legitimada.

Però ¿i a l'altre costat? ¿On són els defensors de l'statu quo a Espanya? Gairebé no n'hi ha. No cal escoltar tertúlies a les televisions digitals al vespre. El governador del Banc d'Espanya,Miguel Ángel Fernández Ordóñez, en el punt de confluència entre el PSOE i el PP

-l'Estat-, diu que s'ha de retallar la despesa de les autonomies. El PP balear anuncia que derogarà la llei de política lingüística. El PSOE i el PP pacten una renovació del Constitucional que reforça la visió més unitarista, centralitzadora i uniformista, que és la que ja va inspirar la sentència contra l'Estatut.

Notícies relacionades

Manuel García-Castellón: "El cas Leire no em sorprèn. Les clavegueres sempre hi són"

Joan Carles I defensa la seva "herència" democràtica i vol tornar a Espanya

No és que n'hi hagi uns que volen trencar la relació Catalunya-Espanya i uns altres que defensen la situació actual. És que n'hi ha alguns que volen avançar i uns que volen recular, perquè la situació no satisfà ningú, és insostenible. La defensa el PSC, però amb la boca petita i sense el suport del PSOE.

No, no crec que les eleccions siguin un referèndum sobre la independència. Però en la pròxima legislatura hi haurà moviment en dos fronts essencials de les relacions entre Catalunya i Espanya: la llengua i els diners. Des deMAFO fins al PP balear, passant pel TC, són els dos temes en què se'ns adverteix amb una possibilitat de reculada. Des de Catalunya, serà en els que s'intentarà anar un pas més enllà. Diners i llengua. Com fa un segle. Com sempre. No es decidirà en les eleccions del 28-N, però els resultats marcaran clarament el desenvolupament de la partida.