Un de cada quatre catalans prefereix que CiU governi sola

El pas del tripartit ha aixecat un vendaval que ha sacsejat amb força les preferències polítiques dels ciutadans de Catalunya. No resulta exagerat afirmar que els catalans recelen avui de les coalicions de govern i es decanten, per poc que sigui possible, per executius monocolors. Quan falten menys de dos mesos per a les eleccions, un de cada quatre catalans aposta per un Govern de CiU en solitari. Amb l'estimació de vot del baròmetre preelectoral publicat ahir a EL PERIÓDICO, aquesta possibilitat no seria forassenyada, ja que la federació nacionalista pot aconseguir el 28-N fins a 65 escons, és a dir, només n'hi faltarien tres per aconseguir la majoria absoluta. De fet, posats a pactar, els ciutadans s'estimen més que Convergència busqui parella, ja que l'única aliança que la deixa fora de joc, el tripartit, és la que suscita més rebuig.

El tomb sociològic en quatre anys suposa un revés afegit per als socis de l'actual Executiu, encara que és més dur per al PSC i ICV-EUiA. A les portes dels comicis del 2006, lasociovergència i el tripartit eren les opcions que més atreien els electors, de manera que el protagonisme dels socialistes estava assegurat tant en un cas com en l'altre. Ara, en canvi, els catalans només contemplen el PSC al Govern com a tercera i quarta opció. El cop per a Iniciativa es reflecteix no únicament en l'escàs fervor que genera una tercera edició de l'únic pacte en què poden intervenir (6,6%), sinó en l'idèntic baix entusiasme que suscita entre els votants del PSC i ERC. I tres no pacten si dos no ho volen.

PERCENTATGES / Segons el sondeig elaborat pel GESOP, el 27,5% dels catalans volen que Artur Mas intenti governar sense socis. Segurament per això el deixen a prop de la majoria absoluta, encara que, de moment, el forcen a buscar suport puntual per sobreviure, començant per la seva investidura. Els partidaris d'un Govern monocolor socialista són l'11,8%. Però a José Montilla li resultarà molt difícil caminar amb els 31 escons que li va pronosticar el baròmetre d'ahir.

Aquesta enquesta tenia la peculiaritat de no donar a cap partit l'arxidisputada clau de la governabilitat, un objecte de desig que el 2003 i el 2006 va recaure en un mateix propietari: Esquerra. Els republicans tenen motius per preocupar-se quan les tendències apunten precisament que perdran la condició de tercera força política a favor del PPC. El seu únic consol, en aquest cas, seria que Convergència els escollís com a company de govern. Aquesta aliança, l'anomenat front nacionalista, ja és la segona preferència dels enquestats (12%), per sobre de qualsevol altra coalició.

Notícies relacionades

La política d’ara mateix

La resurrecció digital

CiU i ERC només van governar junts en la primera legislatura de la democràcia (1980-1984). Les successives majories absolutes de Jordi Pujol van diluir aquest pacte, del qual els dos protagonistes van semblar que fugien quan els convergents, ja als anys 90, van necessitar ajuda per mantenir-se a la Generalitat. El 1999, Convergència va apostar per recolzar-se en el PP, que governava a Espanya. Aquest és, avui, l'únic pacte descartat per Mas i que únicament agrada al 8,3% de catalans. No obstant, les filigranes nacionalistes per mantenir l'equilibri entre ERC i el PPC ha impregnat el seu electorat, que recolza en la mateixa mesura les dues aliances (9,5%), sempre com a alternativa, és clar, a un Govern en solitari.

MOVIMENTS NATURALS / Per contra, corren mals temps per als adeptes a l'única aliança inèdita a Catalunya, lasociovergència. Són pocs (11,4%) i no són majoria en cap dels caladors, encara que el del PSC anteposa aquesta opció al tripartit si no pot governar en solitari. De forma natural, cada sector s'aferra a l'aliança que dóna als seus el màxim protagonisme.