Batasuna insta a posar fi al terrorisme després d'un alto al foc permanent d'ETA

El País Basc té la possibilitat d'"encarrilar" el problema del terrorisme "cap a un escenari de pau i solucions democràtiques". Aquest és el punt de partida del document que aquesta tarda l'antiga Batasuna i els partits abertzales han presentat per instar a dur a terme un procés de negociació amb la banda terrorista ETA partint de l'abandonament de les armes per part de l'organització.

Batasuna ha reclamat "un alto el foc permanent, unilateral i verificable". La proposta és recolzada per EA, Aralar, Alternatiba i Abertzaleen Batasuna (AB) (l'esquerra abertzale del País Basc francès) i altres organitzacions basques. El dirigent de l'esquerra abertzale Rufi Etxeberria; el president d'EA, Pello Urizar; el coordinador general d'Aralar, Patxi Zabaleta, i el portaveu d'Alternatiba, Oskar Matute, han participat aquesta tarda en la presentació del document Acord per a un escenari de pau i solucions democràtiques.

El document comença constantant que "Euskal Herria està vivint la possibilitat d'encarrilar el conflicte polític i la confrontació violenta cap a un escenari de pau i solucions democràtiques".  En aquesta direcció, assenyala que "s'haurà d'assentar en primer lloc una situació de no-violència amb garanties" i "un primer estadi de normalització política" amb base a vuit "continguts", entre ells la declaració per part d'ETA d'"un alto el foc permanent, unilateral i verificable per la comunitat internacional com a expressió de voluntat per a un definitiu abandonament de la seva activitat armada".

Projectes polítics

El segon d'ells consisteix en "el reconeixement dels drets civils i polítics", que permetrà el desenvolupament de "tots els projectes polítics, considerant que el reconeixement i la protecció sense cap excepció de tots els drets humans és la base fonamental d'aquests". En aquest sentit, exigeix la derogació de la llei de partits polítics perquè constitueix "un instrument jurídic sobre el qual se sustenten les vulneracions de drets fonamentals".

El tercer al·ludeix a la desaparició de "tota mena d'amenaces, pressions, persecucions, detencions i tortures contra tota persona per raó de la seva activitat o ideologia política". En el quart, es demana el cessament de la política penitenciària "plantejada fins ara com a part d'estratègies de confrontació" i l'adopció de diverses mesures com a "primer pas del camí cap a l'amnistia", que condueixi a "l'absència total de presos i exiliats".

Fi de la dispersió

En aquestes peticions, s'inclou el final de "la dispersió", la posada en llibertat de presos amb greus malalties, la concessió de la llibertat provisional per a presos preventius pendents de judici a la presó i els penats que "hagin complert els requisits legals", l'aplicació "sense restriccions ni arbitrarietats" de tots els beneficis penitenciaris legalment establerts, la derogació de la legislació que "imposa 40 anys de condemna".

Completen els principis plantejats en el document la revisió dels processos judicials contra "persones i estructures organitzatives derivats de la seva activitat política"; la derogació de "tribunals especials i legislació d'excepció"; l'aixecament de "les mesures restrictives i/o prohibitives en la seva activitat política imposades a militants i organitzacions independentistes", i l'impuls de la participació d'agents internacionals "a fi de verificar que no es produeix cap vulneració de drets humans".

Pau amb garanties

Les organitzacions firmants demanen tant a ETA com als governs espanyol i francès que adoptin "decisions i iniciatives que permetin configurar un escenari de no-violència amb garanties i de normalització política progressiva".

L'acord també preveu que, una vegada el procés avanç i "s'hagi consolidat aquest escenari de pau i normalització política suficients", arribarà el moment en què serà "imprescindible activar espais de diàleg i negociació política per abordar en la seva integritat les causes i conseqüències del conflicte".

Aquests "diàleg i negociació política", s'hi adverteix, s'hauran de regir pels coneguts com a Principis Mitchell que advoquen per l'ús de mitjans "exclusivament democràtics i pacífics per resoldre les qüestions polítiques" i rebutgen "qualsevol intent d'utilitzar la força o amenaçar de fer-la servir per influir en el curs o en els resultats assolits en les negociació multipartits".

Els citats Principis Mitchell també recullen el compromís de respectar els termes de qualsevol acord aconseguit en les negociacions multipartides, així com de recórrer només a mètodes exclusivament democràtics i pacífics per mirar de modificar qualsevol aspecte d'aquests acords.

Qüestió de bascos

La negociació política que s'ajusti a aquests principis, adoptats en el seu moment en el marc de les converses de pau per a Irlanda del Nord, serà en el cas basc "patrimoni exclusiu dels agents polítics, sindicals i socials", i per això en aquesta no hi intervindran els executius espanyol ni francès, així com tampoc la banda armada. "Els continguts del diàleg polític buscaran un acord incloent-hi entre totes les cultures polítiques del país, sobre el reconeixement tant de la realitat nacional basca com del dret a decidir, i el respecte per la voluntat popular democràtica sobre el model jurídic i institucional intern, i sobre el tipus de relació amb els estats, inclosa la independència", recull l'acord.

Així mateix, els firmants han inclòs un punt en què entenen la "necessitat d'un reconeixement, reconciliació i reparació de totes les víctimes, originades pel conflicte polític i la realitat de les múltiples violències". A continuació, l'acord preveu que les dones han de ser "subjecte actiu de la solució, ja que no són alienes al conflicte polític". Finalment, el document recull que tots els seus firmants l'hauran de complir i traslladar-lo a "agents internacionals", així com "treballar en l'activació popular de la societat basca perquè la seva ciutadania" el faci "seu i se situï com a única garant de l'evolució del procés de solució democràtica".

Notícies relacionades

ETA està disposada a l'alto al foc verificable i a "anar més lluny"

Batasuna, Aralar i EA demanen a ETA un alto el foc clar

Recolzaments

A més dels ja citats, l'acord ha estat firmat també per sindicats com LAB, Hiru, ESK, ELB, ESTEE-EILAS, EHNE; organitzacions socials com Gernika Batzordea, TAT, Iratzarri, Herria 2000 Eliza, Ikasle Abertzaleak, Giza Eskubideen Behatokia, Alternatiba Gazteak, Gazte Independentistak, Gazte Abertzaleak, Gaztherria, Ezker Sobiranista, Euskaria, Euskal Herriak bere eskola, Etxerat (Col·lectiu de familiars de presos), Esait, Bilgune Feminista, Amnistías sin Aldeko Mugimendua (Moviment pro Amnistia), Apaizen koordinakundea i AEK.