El Govern serà «exigent» amb ETA si anuncia que deixa les armes

El Govern espanyol no manté cap contacte amb ETA, així que no sap si vol abandonar o no definitivament les armes, però si al final anuncia que segueix aquest camí, a la banda se li plantejaran rigoroses proves perquè en la memòria de l'Executiu segueix molt present el que va passar a la T-4 de Barajas el 30 de des­embre del 2006, quan l'organització terrorista va dinamitar el procés de diàleg al segar la vida de dos ciutadans equatorians. Això és el que va sostenir ahir José Luis Rodríguez Zapatero sobre les intencions d'ETA després de l'alto el foc decretat diumenge passat a través d'un vídeo. «Hem de desconfiar», va assenyalar. Pel president del Govern central, el millor d'aquell comunicat va ser «la reacció unànime dels partits».

«Les proves que haurien de posar damunt de la taula perquè el Govern i la democràcia sàpiguen que deixen la violència de debò seran d'una gran exigència», va dir Zapatero en una entrevista a la Cadena SER. En qualsevol cas, el cap de l'Executiu va assenyalar que no «té informació certa de quines són les intencions d'ETA», però es va mostrar optimista. En la seva opinió, el dia del final de la banda terrorista és cada cop més a prop. «No serà fàcil; costarà, però no tenim cap dubte que la política antiterrorista i la debilitat dels que recolzen la violència són els fets d'avui», va assenyalar. Tot i així, va reconèixer que davant l'organització «s'han de considerar totes les hipòtesis i tenir un pla B, fins i tot un pla C», però, per motius de «prudència», no va voler revelar per on passen aquestes estratègies alternatives.

CONDICIONS PER A BATASUNA / Hi ha, a la seva manera de veure, dues causes que expliquen el recent gest d'ETA. D'una banda, la banda terrorista «no pot més» després dels últims cops policials. De l'altra, l'esquerra abertzale «li està demanant a ETA que acabi ja». Al moviment polític que sustenta el terrorisme independentista basc Zapatero li va dir que si vol tornar a presentar-se a unes eleccions, ja sigui amb el nom de Batasuna o amb altres sigles, ha de condemnar «rotundament la violència» i no entrar «en el terreny de l'ambigüitat». «No val dir: 'Volem un procés democràtic'», va sentenciar.

Notícies relacionades

L'esquerra 'abertzale' converteix l'11-S en un pols a la justícia

Detingudes tres persones a Castelldefels i Montcada per enaltiment del terrorisme gihadista

NO REVELA EL SEU FUTUR / El cap de l'Executiu, finalment, va descartar que el retorn a Catalunya del ministre de Treball, Celestino Corbacho, hagi d'anar acompanyat d'una remodelació del Govern, i va continuar sense revelar el seu futur de cara als pròxims comicis generals, que se celebraran el 2012. «Tinc tanta força i energia com el primer dia. L'any que ve en parlarem -va declarar-. La decisió arribarà quan hagi d'arribar. Les coses, quan toquin. Ara em concentro gairebé exclusivament a fer les reformes i tenir els pressupostos».

I la part de la seva feina actual que no fa referència ni a les noves mesures econòmiques ni a l'aprovació dels comptes públics -per a la qual el PSOE espera tenir el suport del PNB- no passa, en principi, per un rentat de cara al Govern que pugui comportar, per exemple, la reducció del nombre de ministeris. «No està en els meus plans -va dir-. En aquests mesos ens juguem, en funció de com fem les coses, el futur econòmic i la prosperitat per a un parell de dècades. Qualsevol element que pogués alterar aquest esforç, en particular en l'àrea econòmica, ens distrauria i no em sembla adequat».