El PP alimenta la tensió amb una visita llampec a Melilla

No va trepitjar la frontera de Beni-Enzar, l'epicentre d'una particular crisi diplomàtica de complexa definició, però el vicesecretari de Comunicació del Partit Popular, Esteban González Pons, va assegurar ahir a Melilla que a les dues bandes d'aquesta reixa que separa Espanya del Marroc la «tensió és màxima» i que l'única culpa és del Govern, ja que «ha abandonat» els melillencs a la seva sort.

Sense baixar del cotxe, «per ser discret i no provocar», el dirigent conservador, acompanyat pel president de la ciutat autònoma, el també popular Juan José Imbroda, a penes es va acostar al punt de Beni-Enzar. Si hi hagués posat un peu, hauria comprovat que la tranquil·litat hi va regnar durant tot el dia a l'espera de la manifestació de camioners que havia de començar a les onze de la nit per protestar contra no se sap gaire bé què, perquè l'origen d'aquest opac conflicte no ha estat mai del tot clar.

EFECTE PUBLICITARI / A falta de cartells ofensius contra les policies que treballen a la frontera penjats en terra de ningú –els activistes els han retirat en les últimes hores, bé per l'amenaça de pluges, bé perquè ja han aconseguit un efecte publicitari–, González Pons en va mostrar un a la roda de premsa que va oferir i va tornar a acusar el Govern de deixar desemparades les funcionàries i de permetre que siguin humiliades pel fet de ser dones.

El dirigent popular va aterrar a Melilla dilluns amb la idea de salvar la ciutat autònoma de l'«abandonament» a què l'ha sotmès el Govern. I va fer el paper que més li agrada: el de flagell d'un Executiu que per qüestions «d'estratègia diplomàtica i sentit comú» no ha dit res els últims dies, segons un col·laborador del ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, que dilluns que ve viatjarà a Rabat amb el convenciment que «resoldrà el problema per recuperar la situació de fa 10 dies».

I no aspira a gaire més, segons les fonts diplomàtiques consultades. Tant González Pons com els sindicats policials, amb què aquest es va reunir al matí, han posat èmfasi en la necessitat que Espanya restitueixi la neutralitat dels escassos 50 metres que separen una frontera de l'altra, que haurien de ser terra de ningú i que en realitat són d'ús i gaudi de la policia marroquina i els activistes que empara.

SILENCI DE RABAT / Però la situació ve de tan lluny i està tan consolidada a la franja fronterera, que als melillencs els sorprèn la convulsió mediàtica que el conflicte ha generat a la Península i el Govern tampoc es planteja que la policia espanyola controli ara una zona que fa 10 dies no controlava, sobretot «després d'un problema molt complex i amb més tortuositats que els que apareixen a la llum». Perquè, per exemple, ¿quin és el paper de l'Executiu del Marroc? Després de les cinc queixes formals pel que va definir com a «abusos policials» a Beni-Enzar, va emmudir després de la trucada del Rei al monarca alauita, però segueix tolerant les exhibicions de presumpta defensa dels drets humans a la seva banda de la frontera.

Notícies relacionades

Aído promet que prendrà mesures per defensar les dones policia

Ramadà sense marisc

Tornar a la situació de fa 10 dies significa per al Govern netejar de pancartes i activistes la franja que separa els dos passos, que no es repeteixin els bloquejos de mercaderies i, el més important per a Interior, que es reactivi la repatriació d'immigrants en situació irregular capturats tan bon punt entren a Espanya, frenada per Rabat per la crisi. De fet, la setmana passada la Guàrdia Civil va interceptar a prop de Ceuta una embarcació a la deriva amb vuitsense papers, cosa que no deixa de ser un exemple d'aquesta actitud indiferent de la policia del Marroc, ja que tot i que la llanxa va ser vista a les seves aigües i que l'Institut Armat en va alertar, els agents marroquins es van limitar a fotografiar l'escena.

Recuperar aquesta relació d'estira-i-arronsa permanent amb gestions discretes és la intenció del Govern, conscient que el soroll només beneficia el Marroc. Per això el dirigent socialista Antonio Hernando va acusar ahir González Pons de ser un «agitador professional».