¿Qui mana a CiU?

Per entendre l'actitud defensiva d'Artur Masen elcas Convergència, el seu enrocament, el seu discurs victimista, fins i tot el seu aspecte dolgut, s'ha de mirar enrere, al moment exacte en quèJordi Pujolli comunica que serà el seu successor i inicia un tortuós camí per ser algú més enllà d'un simple hereu, el successor d'un mite vivent i el marmessor d'un llegat enverinat: 23 anys de govern, amb les seves llums i ombres, i la constatació que s'ha arribat a un final d'etapa.

L'esforç deMasdes d'aleshores ha estat titànic i els resultats avalen la trajectòria d'un home que ha guiat els seus sense defallir i mantenint unida la manada. Es podria dir que el pas per l'oposició ha convertitMas de simple hereu a líder, capaç de marcar distàncies amb el seu mentor (encara que sigui a través dePilar Rahola). Però vet aquí que l'escàndol del Palau i les converses delcas Pretòria tiren per terra aquest relat iMasapareix com un ostatge del passat que no ha sabut o no ha pogut guanyar-se el respecte de la vella guàrdia. El seu lideratge es revela com més aparent que real.

Notícies relacionades

El PSC insta Mas a investigar el finançament irregular de CDC

Cau la fiscal del cas del nòvio d’Ayuso

Hi ha, naturalment, una altra explicació sobre el seu comportament. Passaria dir que es limita a aplicar el mètodeRajoyen elcas Gürtel, és a dir, negar-ho tot fins on sigui possible, atribuir l'operació a una maniobra del Govern i intentar dilatar els processos judicials. Aquesta estratègia té l'avantatge que manté unit i tensa el teu electorat, però per tenir èxit necessita uns altaveus mediàtics fidels i disciplinats. És possible queArtur Mashagi arribat a la conclusió que quan falten pocs mesos per a les eleccions aquesta és la millor manera de sortir del pas, encara que el mapa mediàtic català no sigui tan sectari com l'espanyol, i és segur que una majoria dels seus assessors comparteixen aquesta tesi.

Però hi ha una cosa que no quadra. Qualsevol que coneguiArtur Masi hagi seguit la seva carrera política sap que té un alt sentit ètic i que menysprea el cinisme que destil·la la política. En el pla moral és immune a la corrupció i té aversió a l'ostentació de què fan gala alguns membres de la seva classe social. No és comRajoy, doctorat en mitges veritats. Ell va ser el primer que es va mostrar partidari de tornar tots els diners cobrats al Palau de la Música a través d'uns foscos convenis que al final es van demostrar il·legals. Però fer efectiva aquesta decisió li va costar gairebé un mes. La resistència va ser numantina. Per això no crec que l'encara líder de l'oposició comparteixi l'estratègia actual. El problema és que no pot fer una altra cosa. Algú li ha deixat clar que per manar de veritat primer s'ha de ser president. I, per ser-ho, s'ha de sotmetre a unes certes regles, la primera de les quals és no qüestionar el passat.