SE SEPAREN DE MANERA AMISTOSA

José Bono i la seva dona, Ana Rodríguez, anuncien la seva separació de mutu acord

Les dues parts demanen respecte a la seva intimitat i a la dels seus fills

El president del Congrés critica, en un curs universitari d'estiu, que només es pugui ser bon cristià de dretes

El president del Congrés, José Bono, amb la seva dona, Ana Rodríguez, dreta, i la seva filla Amelia, a l’arribada al concert del cantant Raphael a Las Ventas de Madrid, el 2004.

El president del Congrés, José Bono, amb la seva dona, Ana Rodríguez, dreta, i la seva filla Amelia, a l’arribada al concert del cantant Raphael a Las Ventas de Madrid, el 2004. / Juanjo Martín (EFE)

3
Es llegeix en minuts
AGÈNCIES

El president del Congrés dels Diputats, José Bono, i la seva dona, Ana Rodríguez, han decidit anunciar la seva separació de mutu acord i de manera amistosa, segons ha informat a Europa Press el mateix José Bono.

Les dues parts han demanat respecte a la seva intimitat i a la dels seus fills i han explicat que demà tenen previst presentar a Toledo l'escrit pel qual se separen de mutu acord.

Catòlic practicant

L'anunci de José Bono, president del Congrés dels Diputats, i la seva dona ha causat sorpresa per la seva condició de catòlic practicant. El polític socialista, no obstant, ha manifestat en diverses ocasions les seves discrepàncies "en l'Església, no de l'Església".

Bono va carregar, per exemple, contra el Vaticà per la seva manera d'encarar els escàndols d'abusos sexuals de clergues a menors. “La jerarquia està actuant de forma maldestra al no dir amb claredat que un gra no fa graner i que no es pot generalitzar», va manifestar sobre aquest tema en una entrevista a TVE a l'abril.

El president del Congrés va reiterar la seva convicció que "en aquesta Església es pot, mantenint la fe, no estar d'acord en tot", i també va demanar més democràcia entre el clero --"no està dit enlloc que als bisbes no els pugui elegir la comunitat catòlica"--, més participació de les dones --"l'Església no pot excloure la meitat de la humanitat dels llocs directius"-- i el final del celibat obligatori.

Està "còmode al PSOE i a l'Església"

 José Bono ha manifestat aquest dilluns que, segons ell, "en molts àmbits o s'és de dretes o sembla que no es pot ser un bon cristià" i adverteix {que} ell no estaria d'acord {amb el fet que} es definís Espanya com un estat "pluriconfessional".

 A la conferència El pluralismo en la Iglesia Católica, pronunciada avui en el marc dels Cursos d'Estiu de la Universitat Complutense de Madrid ({UCM}), Bono ha expressat que, des del seu punt de vista, no es pot "pensar que els progressos han d'estar al marge de la religió" i ha criticat que "en molts àmbits o s'és de dretes o sembla que no es pot ser un bon cristià".

 Compatibilitat d'idees i creences

 En aquest sentit, ha insistit {que} "hi ha molts milions d'espanyols que són cristians i voten el PSOE" i ha argumentat que "avui hi ha massa gent disposada a predicar que és impossible ser cristià i socialista". "Encara que hagi {fet} retrets públics, em trobo còmode al PSOE i a l'Església", ha confessat, i ha dit que "a vegades" {li} ha estat complicat "fer compatible" les seves idees amb les seves creences, "almenys amb la claredat suficient per no viure amb prejudicis".

 

"Jo no estaria d'acord {que} l'Estat es definís com a pluriconfessional, perquè ha de seguir sent aconfessional", ha aclarit Bono, que ha opinat que "tot i sent {la part} religiosa un element important, l'Estat ha de facilitar la dimensió religiosa a les persones" i ha emfatitzat que {s'ha de} "respectar" la història, "reconèixer la veritat", ja que Espanya és "un país {la} història del qual porta implícit l'ingredient religiós".

 No se sent "conservador"

 "L'Església Catòlica presta uns serveis a la comunitat que no es poden menysprear i seria una mesquinesa que l'Estat aconfessional no reconegués els serveis que presten molts religiosos", ha afegit.

Notícies relacionades

 Bono ha declarat que "seria provocador" dir que se {sent} "conservador" perquè no {ho} és. "Pertanyo a una generació que va patir la dictadura i això em fa ser conservador dels canvis viscuts perquè, modestament, he contribuït {perquè} es produïssin".

 El president del Congrés ha aclarit que li interessa "bastant poc una Església entesa com a propaganda o com a estructura de poder" i ha opinat que "{tant} a l'Església com el PSOE, {les} insígnies dels quals són la tolerància i la transigència, hi va haver moments {en què} {haurien pogut} ser més tolerants i {transigents} del {que} {van ser}".