La majoria desafecta

En les eleccions catalanes del 2006, la participació es va situar en un pírric 56,6%, cosa que va portar el Govern de l'Entesa a encarregar un informe sobre les causes de la des-afecció política i a llançar idees per combatre-la. L'informe va ser coordinat per l'exconseller Josep Maria Vallès i es va presentar el maig del 2008. Entre moltes altres recomanacions, com el desbloqueig de les llistes electorals, figurava la de dotar de més transparència el finançament dels partits per evitar el descrèdit creixent de la classe política.

Tres anys després, i sense que cap d'aquelles idees s'hagi posat en pràctica, Catalunya s'enfronta a un còctel explosiu format per la crisi econòmica, les retallades socials i els casos de corrupció en l'àmbit públic amb presumptes ramificacions en el finançament dels partits. Si les previsions de participació en les pròximes eleccions catalanes ja eren incertes, ara es pot caminar cap a un resultat que es pot llegir en termes d'impugnació a la totalitat del sistema, a una catarsi que, si no és pilotada des de dins pels partits tradicionals, pot ser que acabi fent-ne des-aparèixer algun.

DUBTES ALS PARTITS / «És molt factible que en les pròximes eleccions la suma d'abstenció i vot en blanc superi el 50%», afirma Mariona Ferrer, investigadora de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) que va participar en l'estudi de la Generalitat. Ferrer pronostica un augment significatiu del vot en blanc, que pot arribar al 5%, encara que no té tan clar que augmenti l'abstenció. La raó és que la desafecció es pot traduir en altres fenòmens com el vot a partits minoritaris o, simplement, el vot contra el Govern.

La situació ara mateix és tan delicada que en els mateixos partits dubten sobre què fer. Això explica els vaivens dins del PSC sobre la conveniència de donar suport a la creació d'una comissió d'investigació sobre el cas Palau i el presumpte finançament irregular de CDC, i les crítiques més explícites expressades pel president del Parlament, Ernest Benach, en el sentit que aquesta iniciativa pot aprofundir encara més en la desafecció ciutadana. ¿Què cal fer? El dilema al qual s'enfronten els partits és el de, d'una banda, no voler aparèixer com a còmplices de possibles tripijocs, i de l'altra, el temor a fer la impressió que es vol treure partit polític de la corrupció. En tots dos casos la màxima catalana deno hi ha ni un pam de net es pot convertir en el foc que alimenti la insatisfacció amb el nostre sistema polític. Un altre expert en participació política i actualment establert als Estats Units, Mariano Torcal, avisa dels perills que ens esperen: «En aquest context, certs missatges populistes poden penetrar més, per exemple, poden propiciar discursos fàcils i mancats de rigor com el que exigeix, abans d'altres despeses supèrflues, retallar el sou als nostres representants».

En l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la Generalitat, fet públic el dia 21 de maig, el 61,6% dels catalans afirmen que estan poc o gens satisfets amb el sistema polític. El 74,3% fins i tot es mostra convençut del fet que els polítics busquen el seu propi benefici. En aquesta mateixa enquesta el vot en blanc, amb una intenció directa del 7,2%, se situa en tercer lloc per darrere de CiU (25%) i del PSC (17,5%). L'índex de satisfacció política no ha parat de caure des que es va començar a estudiar, el juny del 2005. La pregunta és obligada: ¿la desafecció pot desembocar en una crisi de legitimitat del sistema democràtic?

ACTORS QÜESTIONATS / «No és el mateix, però la pot provocar a llarg termini», afirma Torcal, catedràtic de Ciència Política de la UPF. «Encara estem lluny d'una situació com la italiana dels anys 90, però no convé perdre la perspectiva del que podria passar si seguim per aquest camí». Fins i tot així és necessari recordar que tots els estudis apunten cap a un altíssim suport al sistema democràtic. El que està en qüestió no és, en conseqüència, el sistema, sinó els actors.

Notícies relacionades

Un finançament que no convenç

Aliança Catalana, el sobiranisme d’ultradreta

La desafecció no és un fenomen català, encara que aquí es percebi ara amb més intensitat. L'expert en política internacional Cesáreo Rodríguez Aguilera explica que «la desafecció fa que ara es voti més en contra d'alguna cosa que no pas a favor. A l'Europa de l'Est, els governs que han durat més d'una legislatura han estat una excepció». Aquest fenomen pot afavorir CiU en les pròximes eleccions, malgrat l'aparició de casos de corrupció a les seves files. «La meva hipòtesi és que la corrupció no penalitza de la mateixa manera l'esquerra i la dreta, com es veu clarament amb el PP i latrama Gürtel», diu Ferrer. Per a la investigadora de la UPF, en el cas català, «la combinació de la crisi econòmica, les mesures antisocials aprovades per l'Executiu de José Luis Rodríguez Zapatero i els escàndols de corrupció en alguns ajuntaments socialistes poden fer efecte, sobretot, en l'electorat del PSC».

ACOSTAR-SE A L'ABISME / El fet que el sistema estigui pensat per seguir funcionant amb una baixa participació fa que s'estengui l'escepticisme sobre la voluntat de canvis profunds dels partits tradicionals. Però, al marge d'originar un mapa polític encara més complicat que l'actual, si més del 50% de la població opta per no votar o, d'altra banda, fer-ho en blanc en les pròximes eleccions, Catalunya s'estarà acostant a l'abisme. I el pitjor és que aquesta circumstància no serà cap sorpresa per a ningú.