Article de Joan Baucells Lladós: 'Un pas més cap al populisme punitiu'

El Congrés va aprovar ahir el dictamen de la reforma del Codi Penal amb els vots del PSOE, CiU, ERC, CC i UPN. Dels més de 150 articles del Codi Penal que es pretenen reformar, vull

reflexionar sobre un dels seus aspectes –sens dubte no el més important– que ha cridat més l’atenció dels mitjans: les mesures de lluita contra la multireincidència en els petits furts.

El ministre de Justícia ha reconegut expressament al diari de sessions que «també és responsabilitat d’aquestes Corts Generals traslladar al nostre dret penal el que senten els ciutadans» i, en conseqüència, com es veurà, s’ha intentat donar resposta a aquest clamor punitiu assegurant l’ingrés a la presó del petit carterista. Curiosament, això succeeix en un context en què, d’una banda, segons les estadístiques del Ministeri d’Interior, han baixat aquest tipus de delictes i, de l’altra, es té una de les taxes de criminalitat més baixes d’Europa: 47,6 delictes per cada 100.000 habitants, enfront dels 70,4 de mitjana a la UE o els 101,6 del Regne Unit.

Aquesta contradicció s’explica a través de la teoria –consolidada entre els penalistes– del populisme punitiu. Davant la dificultat d’imaginar o posar en pràctica respostes més eficaces, els poders públics recorren a la reforma de la llei penal per donar resposta a qualsevol problema social però, sobretot, per gestionar en clau electoral les ansietats d’una societat cada vegada més obsessionada amb la seguretat.

La principal novetat de les mesures que es proposen adoptar és que la perpetració de tres petits furts (de 10 euros cada un, per posar un exemple) impliqui una pena de presó de 4 a 12 dies a complir els caps de setmana. L’altra gran novetat és exigir que per a la comissió reiterada de tres faltes de furt comeses en un any –fins ara en són quatre–, si la xifra del que s’ha apropiat fos superior a 400 euros, la pena sigui la presó de 6 a 18 mesos.

Notícies relacionades

L’UCO busca diners de la trama Cerdán en feixos de bitllets amagats

Un detingut a Mataró per incitar la "cacera" de migrants a Múrcia

Davant aquestes situacions el ciutadà ha de saber que la pena de presó prevista per a aquests casos de comissió reiterada de quatre faltes no s’ha aplicat fins ara. Això és deu al fet absurd que no hi ha un registre informatitzat perquè els jutges penals puguin saber si l’imputat té processos oberts per altres furts en altres jutjats. Mentre això continuï així, és fàcil concloure que reduir de quatre a tres el nombre de faltes de furt per convertir-les en delicte no servirà absolutament de res més que satisfer el populisme punitiu.

Són altres mesures les que s’han d’abordar. Algunes d’aquestes es van advertir per part d’alguns diputats –que al final també van acabar recolzant aquesta reforma (¡els camins del populisme punitiu són implacables!)–: més mitjans per a l’Administració de justícia; més mitjans per a la reinserció postpenitenciària, i també el compliment estricte de la llei penal actualment vigent. En altres paraules, deixar el dret penal en pau. Coincideixo amb aquests diputats que «el contrari és la reforma per la reforma, el contrari és una simple fugida cap endavant». Un pas més cap al populisme punitiu.