El 'mapa de la memòria' català

La iniciativa del Govern basc, coordinada des de la seva Direcció de Víctimes del Terrorisme, per poder canviar l’ampli mapa del patiment pel mapa de la memòria a Euskadi és una decisió esperada molt de temps. L’informe Ararteko assenyala que, dels 250 municipis bascos, gairebé un centenar han patit crims etarres amb víctimes mortals. Només 35 d’aquests municipis han desenvolupat activitats de rebuig a la banda assassina o d’homenatge als damnificats.

Aquesta iniciativa busca implantar un element físic que serveixi per honrar les corresponents víctimes, decisió que alguns ja plantejàvem a Euskadi fa més de 15 anys, quan gairebé ningú s’atrevia a comentar aquestes propostes i molts dels que han anat pujant al carro de la solidaritat ni sortien al carrer a mostrar la seva repulsa després de cada assassinat terrorista. Com explica el periodista amenaçat José Mari Calleja, «ni hi eren ni se’ls esperava», encara que mai és tard… Però és necessari recordar que, fa 20 anys, ja es van aixecar veus a Catalunya per exigir aquest reconeixement col·lectiu o a nivell individual.

Si la memòria no em falla, Esplugues de Llobregat va ser la primera ciutat catalana a mostrar el seu homenatge públic a una víctima posant el seu nom a un carrer: Manuel Florentín Perez, regidor assassinat el 1979 per la banda terrorista GRAPO. Anys més tard, els familiars i veïns de Xavier Valls, arquitecte assassinat en l’atemptat contra els magatzems Hipercor a Barcelona, van poder veure com una plaça a Santa Coloma de Gramenet porta des d’aleshores el seu nom.

Vam haver d’esperar molts anys per poder observar una nova mostra de respecte. Primer, el carrer dedicat el 1999 al comandant Arturo Anguera Vallés, assassinat a Barcelona el 1992, a la seva ciutat natal de Tortosa. Ja el 2002, i des de l’antiga AVT, vam aconseguir que a Catalunya es presentés un primer monument, obra de l’artista, amic i company Jesús Fructuoso, dedicat al conjunt de les víctimes del terrorisme al parc de Vallparadís, a Terrassa. El 26 de juny del 2003, després d’anys d’espera i de llarguíssimes converses, i coincidint a més a més amb la presentació de l’Associació Catalana de Víctimes d’Organitzacions Terroristes, es va inaugurar el monument Tall Irregular Progression a l’avinguda Meridiana amb el passeig de Fabra i Puig a Barcelona. La llegenda al peu de la immens bloc de granit gallec de color gris resumeix tota la intenció: «En record i homenatge a totes les víctimes del terrorisme».

També la ciutat gironina de Roses va mostrar el seu reconeixement a Santos Santamaría Avendaño, l’únic mosso d’esquadra assassinat per la barbàrie terrorista, i hi va erigir un monòlit en memòria seva. Van arribar els quatre atemptats de l’11 de març del 2004 a Madrid i, amb aquests, noves mostres de respecte i solidaritat amb les víctimes del terrorisme. Pocs dies després del que va passar, Palafrugell va aprovar la creació de la plaça Onze de Març; al mes de novembre, Sant Feliu de Llobregat va presentar una placa en memòria de José Gallardo Olmo, militar assassinat en un dels maleïts trens; Cerdanyola del Vallés va mostrar el seu suport i recolzament a les víctimes de l’11-M l’abril del 2005, i Sabadell, al mes de desembre, incloïa totes les víctimes del terrorisme a la placa commemorativa col·locada a la plaça d’Ernest Lluch, a la part alta del parc de Catalunya. Lleida també va presentar la plaça de les Víctimes del Terrorisme el gener del 2008 i el projecte del consegüent monument.

Finalment, hi ha la placa que el 13 de juny es va presentar a Vic. També estem a l’espera d’un magnífic projecte de la Diputació de Barcelona que té per objectiu erigir un monument a les víctimes als jardins de l’Escola Industrial del carrer d’Urgell de Barcelona. A més, ben aviat s’inaugurarà una altra obra de Jesús Fructuoso a Palau Solità i Plegamans, i Salou tindrà un carrer a nom de Juan Manuel Sarmiento Somoza, que va ser assassinat el 1999.

No obstant, les diferents propostes presentades a les administracions destaquen sobretot que hi ha gairebé 60 poblacions catalanes on s’han perpetrat atemptats terroristes o resideixen supervivents que encara, en l’actualitat, no tenen cap element físic que, per humil que sigui, mostri la solidaritat que tant es pregona.

Notícies relacionades

L’UCO busca diners de la trama Cerdán en feixos de bitllets amagats

Un detingut a Mataró per incitar la "cacera" de migrants a Múrcia

Han estat anys de reunions, de propostes i de converses amb molts altres municipis que espero que facin realitat el mapa de la memòria català, com ja s’està fent a Vitòria, Bilbao, Sant Sebastià, Barakaldo, Portugalete, Santurtzi, Galdakao, Durango, Ermua, Elgoibar, Eibar, Azkoitia, Zarautz, Iran, Errenteria, Tolosa, Arrigorriaga, Zalla, Legorreta i Andoain, entre altres (i les que a partir d’ara puguin aconseguir Maixabel i el seu excel·lent equip al País Basc).

Postdata: a tots aquells que el 2005 parlaven de la seva «iniciativa pionera» per poder erigir monuments a les víctimes, els recordo que van arribar amb molts anys de retard.