La seguretat privada d'un tonyinaire basc frustra a trets un altre segrest

La situació dels pesquers que treballen a l’oceà Índic, lluny de millorar, sembla que es complica per moments. Ahir, els vigilants de seguretat privada que viatgen a bord del tonyinaire bascArtzavan repel·lir a trets un intent de segrest portat a terme per tres embarcacions pirates, segons va explicar José Ángel Angulo, director gerent de l’Associació Nacional d’Armadors de Vaixells Tonyinaires Congeladors (ANABAC), a la qual pertany l’empresa Atunsa, propietària de la nau. Aquest és el segon atac que registra la flota espanyola que treballa a la zona en menys de 24 hores, després del que va patir divendres el vaixell de suportIria Flavia, que va aconseguir fugir i refugiar-se a l’arxipèlag de Chagos.

L’Artzaen un tonyinaire amb base al port biscaí de Bermeo que navega sota pavelló de les illes Seychelles, cosa que li permet –gràcies a un acord amb el Govern illenc– enrolar vigilants privats armats per protegir-se dels bucaners. Altres vaixells van optar per aquest tipus de seguretat arran del segrest, el 2 d’octubre, de l’Alakrana: l’Intertuna I,l’Intertuna IIi l’Intertuna III,de l’empresa Albacora; elTxori Aundi,de la companyia Pevaeche, propietària delPlaya de Bakio, retingut l’abril de 2008, i els vaixellsErroxape, DemikuiXixili,d’Echevaster, també propietària de l’Alakrana.

A 250 MILLES DE LA COSTA SOMALI / A les 8.15 hores d’ahir, l’Artza,que compta amb una trentena de tripulants, era en aigües internacionals, a 250 milles de les costes de Somàlia, quan els seus ocupants es van adonar de la presència de «tres esquifs» pirates que es dirigien cap a ells a tota velocitat, segons va explicar el capità, Jon Poncela. Els vigilants de seguretat privada van realitzar llavors «tres o quatre trets d’advertència a la proa»; després d’això els corsaris van fer mitja volta i van renunciar a les seves intencions.

Després d’aquests trets, que es van fer «des de molt lluny», no hi va haver cap altercat més. No obstant, dues hores després es va produir a la mateixa zona un altre intent d’assalt, en aquest cas del pesquer francèsAbelvor, que també va poder ser repel·lit per la seguretat que porta a bord i amb el suport d’altres tonyinaires que pescaven a prop i que van anar a ajudar-lo.

«Això cada vegada va a més», va afirmar el director gerent d’ANABAC tan bon punt va tenir notícia del succés. En opinió d’Angulo, cal portar a terme un «control efectiu de les bases pirates» per lluitar contra el problema, ja que el dispositiu de la UE a l’Índic, la denominada operació Atalanta, «pot ser efectiu per a la protecció de vaixells mercants, però no per als pesquers».

Notícies relacionades

Mas va ser el primer espiat amb Pegasus a Espanya, segons Citizen Lab

Sáenz de Santamaría nega l’existència d’una ‘policia patriòtica’

METRALLADORES I FUSELLS / Precisament, elBOEva publicar ahir el reial decret, aprovat divendres pel Consell de Ministres, que permet que la seguretat a bord dels vaixells espanyols en situacions d’especial risc per a persones i béns pugui ser prestada per empreses privades i amb armament de fins a 20 mil·límetres de calibre (que inclou metralladores de tipus mitjà i fusells d’assalt). Demà s’aprovarà una ordre ministerial conjunta, d’Interior i Defensa, que regularà el control, l’ús i l’adquisició d’aquestes armes de tipus militar.

Els armadors aplaudeixen la mesura, però no es mostren satisfets ja que consideren que és «una solució a curt termini». «El Govern ha fet un esforç i li agraïm el gest, però la forma més adequada de donar seguretat als vaixells és embarcar-hi militars, com fan els francesos», va insistir Julio Morón, director gerent de l’Organització de Productors Associats de Grans Tonyinaires Congeladors (OPAGAC).