Noa pren la iniciativa

Entre cançó i cançó, va parlar. Vestida de blanc, com si emulés el colom de la pau, Noa es va saltar ahir el guió i va protagonitzar l’única intervenció no prevista. La cantant israeliana va voler respondre públicament a les crítiques d’aquesta última setmana per part dels membres d’ICV i silenciar les boques dels seus boicotejadors de la plataforma Aturem la Guerra. I ho va fer, a més, en català. «El meu somni és estar present i cantar en la firma del tractat de pau entre Israel i Palestina», va afirmar Noa.

Quan va aparèixer a l’escenari, una trentena de membres de la plataforma la van rebre, tal com havien amenaçat, amb xiulets, onejant mocadors palestins i exhibint cartells i globus amb els lemes Boicot a Israel i Solidaritat amb Palestina. Noa els va ignorar i va seguir endavant amb la seva actuació. En el seu inesperat discurs, va lamentar «la sang vessada» al Pròxim Orient i va defensar el diàleg com a principal arma per a resoldre el conflicte.

El públic va emparar la cantant. Després d’entonar, també en català, El cant dels ocells i Beautiful that way juntament amb l’Orquestra Àrab de Barcelona, les ovacions van ofegar els xiulets, que es van convertir en una simple anècdota. Hi havia una altra protesta silenciosa, la d’ICV, que dijous es va afanyar a desmarcar-se del boicot de la plataforma. Els diputats ecosocialistes van lluir pins propalestins, símbol de protesta a l’actuació de la israeliana.

Felicitacions i disculpes

No obstant, la rebel·lia d’ICV va anar minvant al llarg del dia. Al finalitzar l’acte, el president, José Montilla, es va afanyar a anar a felicitar Noa. També ho van fer el vicepresident, Josep-Lluís Carod-Rovira i el líder d’ERC, Joan Puigcercós. Encara que abans de l’actuació la portaveu parlamentària d’ICV, Dolors Camats, es va acostar a Noa per explicar-li les raons de la seva protesta i traslladar-li el seu rebuig al boicot, no va ser fins a la tarda que el conseller d’Interior, Joan Saura, va condemnar les esbroncades, i les va qualificar d’intolerables. No obstant, el líder ecosocialista ja va expressar el seu suport a la cantant aplaudint-la durant la seva actuació. Montilla va afirmar que les persones que van participar en aquest boicot van fer «un flac favor a la causa palestina».

Deixant de banda la protesta contra Noa, l’acte central de la Diada Nacional de Catalunya, dirigit pel director teatral Joan Ollé, es va caracteritzar per la seva solemnitat i la seva riquesa artística. El pare de la rumba catalana, Peret, va recollir tants aplaudiments com Noa. El saxofonista Llibert Fortuny va interpretar diversos fragments de cançons populars catalanes i la cantant de Palafrugell Sílvia Pérez va apel·lar a la memòria històrica amb el seu Corrandes de l’exili.

També va actuar, entre altres, el coreògraf Cesc Gelabert, que va ballar sota la batuta de la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona. El poeta Joan Margarit va cloure l’acte amb uns versos escrits per a l’ocasió que van recordar el llast que encara suposa per a Catalunya el franquisme.

Notícies relacionades

L’operació sortida de Mazón i la jugada a tres bandes: Catalá, Pérez Llorca i Mompó, en els llocs clau

Francesc-Marc Álvaro (ERC): «Vox ha rehabilitat la figura de Franco»

Cadires al sol de justícia

Com en els dos últims anys, l’acte es va celebrar davant la cascada del Parc de la Ciutadella. Aquest cop, a més, 2.000 persones van poder seure durant les actuacions. Ara, sota un sol de justícia. Aquest any, la senyera presidia la jornada va ser la del consistori de Vilanova i la Geltrú (Garraf), bressol del primer president de la Generalitat republicana, Francesc Macià.