Governar o resistir

Jordi Pujol va presidir diverses legislatures la Generalitat en una situació parlamen-

tària precària, però, gràcies, d'una banda, a la seva autoritat moral, a la seva dedicació i a la seva convicció i, de l'altra, a excel.lents portaveus de CiU al Parlament, va poder mantenir en conjunt una acció institucional eficaç fins i tot en els períodes més adversos. La correlació de forces que a hores d'ara hi ha a les Corts Generals dibuixa un escenari que situa el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero en una posició d'una fragilitat notòria. Els socialistes relativitzen aquesta vulnerabilitat amb l'argument raonable que una moció de censura no seria viable perquè obligaria a votar conjuntament forces profundament antagòniques. Però la crisi econòmica està posant dificultats a tots els governs i sembla francament arriscat aguantar fins a la fi de la legislatura amb una estratègia pendular de suports parlamentaris que oscil.li entre el nacionalisme moderat de CiU i les formacions més d'esquerres.

Certament cal reconèixer que José Antonio Alonso fa una labor hàbil i intel.ligent com a portaveu del PSOE al Congrés, però ja han començat a multiplicar-se les situacions incòmodes en què el PSOE ha hagut d'improvisar canvis de vot i acords transaccionals d'última hora per evitar l'erosió que produiria a la seva imatge de solidesa una pluja de derrotes parlamentàries. I les preocupants notícies econòmiques dels darrers dies ens recorden que els reptes actuals són massa delicats i peremptoris per practicar la política del qui dia passa any empeny.

No n'hi ha prou de confiar en l'acreditat instint de supervivent de Zapatero, en el seu sentit d'equilibrista, ni amb les fotografies amb l'home-esperança, el president Obama. La crisi fa forat i la llista dels

Notícies relacionades

Montero demana temps per concretar la proposta sobre el finançament singular

Joan Tapia, distingit per "defensar les llibertats" amb 20 periodistes més

desenganyats amb Zapatero creix dia rere dia mentre algunes simpaties inicials es desplacen cap a actituds cada cop més reticents.

Israel, com els Estats Units de Bush, és sovint l'ase dels cops de la nostra opinió pública, que, per cert, tot i la seva sensibilitat per la memòria històrica, no ha dedicat gaire atenció als 50 anys que s'han complert aquesta setmana de la inauguració del Valle de los Caídos, una obra faraònica que ens evoca els moments més foscos del franquisme. Doncs bé, a Israel el Partit Laborista d'esquerres s'ha integrat en el Govern, majoritàriament de dretes, encapçalat per Netanyahu. Israel té mancances, però també un sistema polític prou saludable per provocar la dimissió de presidents que abusen de la situació de poder o perquè partits polítics molt distants ideològicament treballin junts en un mateix govern perquè entenen que en èpoques difícils les institucions del país no es poden quedar paralitzades. Hi ha algú que en prengui nota?