Una clàusula sobre el català divideix les entitats llatinoamericanes

La polèmica lingüística també ha arribat al col·lectiu immigrant. Tres de les sis federacions d'immigrants llatinoamericans residents a Catalunya no estan d'acord amb un document d'adhesió al Pacte Nacional per a la Immigració que tots els col·lectius van firmar fa unes setmanes amb la Secretaria per a la Immigració de la Generalitat. El motiu de la discòrdia està en la redacció, que fixa que el col·lectiu llatinoamericà haurà de fer del català la seva "llengua pública comuna".

La Secretaria per a la Immigració, dependent de la Conselleria de Participació i Acció Social, en mans d'ERC, va iniciar fa setmanes una ronda de contactes amb els col·lectius d'immigrants perquè firmessin l'adhesió al Pacte Nacional. Almenys una federació d'immigrants, Fasamcat, va suggerir modificar el document perquè en l'apartat de la llengua pública comuna també hi figurés el castellà. La Secretaria va desestimar aquesta petició per considerar que el català ha de ser la llengua pública que comuniqui els col·lectius d'immigrants residents a Catalunya.

SENSE CONTROL

Oriol Amorós, secretari per a la Immigració, va assegurar que la frase referent al català com a llengua pública no ha generat polèmica en els grans col·lectius d'immigrants. "De totes maneres, no tenim la intenció de controlar la llengua que facin servir aquests grups en els seus actes i celebracions", va assegurar Amorós. Alguns es pregunten, davant d'aquesta actitud, per la idoneïtat de la clàusula polèmica, sense referències ni a la llei de política lingüística ni a l'Estatut. Fins ara, s'havien pactat amb les entitats acords lingüístics que habilitaven estratègies per estendre la presència i l'ús del català (cursos, material gràfic, activitats).

Les federacions Fasamcat (llatinoamericans), Fedebol (bolivians) i Feecat (equatorians) creuen que el castellà també hauria de figurar en el document d'adhesió al pacte i asseguren que és irreal exigir a les entitats que utilitzin només el català en els seus esdeveniments. "No estem en contra de l'ús del català, només demanem que també es consideri el castellà com a llengua oficial, tal com figura a la Constitució i a l'Estatut", va assegurar Laura Rojas, presidenta de Fasamcat. "La multiculturalitat no es pot regular". "Això quedarà com una declaració d'intencions perquè entre nosaltres seguirem fent servir la llengua amb la qual ens sentim més còmodes: castellà o quítxua", va afirmar Néstor Calle, de la federació de bolivians.

EL COMPROMÍS

Notícies relacionades

L’UCO busca diners de la trama Cerdán en feixos de bitllets amagats

Un detingut a Mataró per incitar la "cacera" de migrants a Múrcia

Les altres tres federacions firmants, Faec (equatorians), Fepercat (peruans) i Fedelatina (llatinoamericans), consideren que la frase inclosa en el document no ha generat conflictes i es comprometen a començar a utilitzar el català en els seus pròxims esdeveniments i celebracions. "Si fóssim a França, ens demanarien parlar francès. És normal que aquí ens demanin parlar català. No veiem on és la controvèrsia", va dir Javier Bonomi, president de Fedelatina.

Les entitats a favor de l'ús del castellà com a llengua pública van explicar que van firmar el pacte tot i no estar totalment d'acord amb l'apartat lingüístic perquè reconeix importants drets als immigrants i suposarà un pas més per a la seva integració.