Espanya surt, ara sí, del "racó de la història"

Quan al món passa alguna cosa realment important, Espanya ja no està asseguda en un racó. No volem veure Espanya asseguda al racó de la història, al racó dels països que no compten, que no serveixen, que no decideixen".Zapaterobé hauria pogut declamar aquesta declaració de principis ahir, després d'assegurar-se un seient a la cimera del G-20 que posarà a Washington la primera pedra d'un nou ordre mundial, devorat l'antic règim financer per la voracitat especulativa. No ho va fer. Va serAznarqui la va pronunciar el març del 2003, abans de legitimar, ambBushiBlaira les Açores, la per sempre il.legítima guerra de l'Iraq.

Més de cinc anys i centenars de milers de morts al Pròxim Orient separen aquestes dues temptatives d'Espanya de pujar a la primera divisió en el concert internacional.Aznar,apressat per la seva promesa de no optar a un tercer mandat, va somiar entrar als llibres d'història situant Espanya entre els grans, però la pressa li va jugar una passada.

Les poques cartes que tenia, les va jugar a fons: es va obstinar a entrar al Consell de Seguretat de les Nacions Unides per posar el seu vot al servei deBush,però l'emperador es va burlar de l'ONU i va estafar l'obedient lacai, prometent-li una recompensa als seus disgustos quan finalment apareguessin les armes prohibides deSaddami l'Iraq es convertís en plàcid protectorat dels EUA i els seus aliats. No va passar ni una cosa ni l'altra. La fanfarronada del truà texà s'ha emportat tots els seus còmplices, des del deixeble espanyol fins al mateix Partit Republicà, incapaç de sostreure's al seu enverinat llegat.

TampocZapaterosemblava tenir bones cartes quan va llançar un agosarat envit aBushal postular-se per assistir a la cimera de Washington. La tírria del president dels EUA, malferit, i el vedetisme d'unSarkozyencoratjat en la presidència de la UE no convidaven a l'optimisme.

Notícies relacionades

L’UCO busca diners de la trama Cerdán en feixos de bitllets amagats

Un detingut a Mataró per incitar la "cacera" de migrants a Múrcia

Molts, fregant-se les mans esperant una patacada segura, li van retreure la seva arrogància. Altres, que arrisqués el seu crèdit i el de tot Espanya reivindicant públicament un seient a la cita del G-20 en lloc de gestionar-lo amb diplomàtica discreció. Els mateixos, per cert, que, si no s'hagués publicitat aquest interès, haurien censurat la seva passivitat i la seva irrellevància internacional. Tots, sense distinció de sigles ni ideologia, es van equivocar de ple.

Aquest divendres, quanRodríguez Zapaterotravessi finalment les portes de la Casa Blanca, tancarà quatre anys de penitència per la retirada de la tropes de l'Iraq. La seva arribada al G-20 --on entrar costa tant com sortir-- i l'ascens d'Obamapresagien que Espanya obtindrà un estadi superior, el que es mereix. Segur queZapaterohaurà de pagar un peatge --entre altres, aSarkozy--, però no tan alt com el queAznarva acceptar a les Açores.