Més Europa

El presidentPujolva crear l'any 1989 l'Institut Català de la Mediterrània, que el 2002, amb la incorporació de l'Ajuntament de Barcelona i del Ministeri d'Exteriors, va passar a ser l'Institut Europeu de la Mediterrània, un organisme que ha preparat el terreny del gran èxit col.lectiu que suposa la designació de Barcelona com a seu de la Unió per a la Mediterrània, una notícia excel.lent que referma la nostra posició privilegiada com a punt de referència i trobada d'Europa i el món mediterrani. Aquesta decisió ha de refermar la nostra vocació europea en un moment on cal tenir present que afrontem millor la crisi gràcies a l'euro.

Ara bé, Europa continua quedant sovint en un segon pla en els vincles d'identificació dels nostres ciutadans. És natural que predominin els lligams més locals, perquè són més immediats, però és preocupant que no hi hagi prou consciència de la importància que té avui Europa per a nosaltres. El Tractat de la Unió estableix: "La Unió es fonamenta en els valors del respecte de la dignitat humana, la llibertat, la democràcia, la igualtat, l'estat de dret i el respec-

te dels drets humans". Ens hi haurí- em de reconèixer fàcilment. I les institucions comunitàries hi haurien d'ajudar.

Però també ho haurien de fer les nostres forces polítiques, que obvien sovint els temes europeus, tot i que són alhora veritables temes catalans en una Europa que legisla per damunt del Parlament o de les Corts Generals. Els partits catalans dediquen poc temps als afers europeus. Això sí, els nostres líders es defineixen com a europeistes, però cal reclamar-los coherència. Hi ha el risc, a més, que transmetem la imatge d'una inquietud per la situació del català a les institucions europees i una desatenció d'altres qüestions que ens afecten també directament.

Cal denunciar que la situació del català a les institucions europees és escandalosament injusta. És incomprensible que llengües menys parlades i amb una tradició literària més limitada tinguin un tractament i un ús incomparablement superior al del català dins el marc europeu. Però les nostres aspiracions europees van més enllà del fet lingüístic. Dissortadament, el bloqueig del Tractat de Lisboa provocat per la victòria delno

Notícies relacionades

La UE debatrà de nou l’oficialitat del català el 18 de juliol

Joan Carles I es reivindica amb unes memòries després de cinc anys d’‘autoexili’

al referèndum irlandès del 12 de juny comporta que, en aplicació del Tractat de Niça, Espanya vegi reduït el nombre d'escons al Parlament Europeu de 54 a 50. I minven les expectatives de representació de les candidatures que no siguin d'àmbit espanyol.

Això podria afavorir un distanciament català d'Europa que no ens podem permetre. L'any 1998Pujolafirmava: "Jo, que crec que en el marc de l'Estat espanyol Catalunya s'ha de poder realitzar com el que realment és, una autèntica nació, sóc també un patriota europeu". Ho subscric.