Article de Toni Bolaño: 'No ens expliquin sopars de duro'

No tinc res a dir de l'homenatge que va rebre la figura deLluís Maria Xirinacsal Palau de la Música.Xirinacsva ser elegit senador democràtic el 1977, però la seva deriva independentista el va deixar fora de la Cambra el 1979. Jo no hauria anat mai a aquest recordatori, però reconec queXirinacsera una figura polèmica que no deixava indiferent. Va tenir els seus seguidors, i en té encara, i la seva trajec- tòria compromesa durant la transició va ajudar a donar una empenta per fer fora la dictadura, juntament amb milers de militants antifranquistes. Per aquest motiu era respectat per molta gent que no hi compartia altres criteris, perquè d'antifranquistes n'hi havia de tota mena. Des de l'independentisme, aglutinat al voltant del PSAN, i l'extrema esquerra composta per una amanida de sigles que no s'acabava mai, fins a la democràcia cristiana, passant per socialistes, comunistes i nacionalistes moderats.

L'acte de dilluns, però, va tergiversar la història. Es va iniciar amb unes imatges que escenificaven la repressió franquista en una manifestació a favor de l'amnistia convocada per la Federació d'Associacions de Veïns. La mentida històrica deJoel Joan,l'encarregat de produir l'acte, es va fer palesa quan en aquestaperformanceinicial va esquitxar la manifestació amb crits a favor de la independència i hi apareixien senyeres estelades. La realitat dels fets va quedar molt lluny del que dilluns es va veure. Massa lluny.

HAURIA FET BÉ l'encarregat de la producció de l'acte, suposat líder de l'independentisme català que lidera una plataforma que s'arroga la seva representació --això sí, sense presentar-se mai a les eleccions, per la qual cosa la seva representació només se suposa--, d'informar-se del que va passar aquell mes de febrer del 1976, només quatre mesos després dels últims afusellaments deFranco.En aquella manifestació no hi havia estelades ni crits a favor de la independència. En canvi, sí que es va cridar per la llibertat, l'amnistia i l'Estatut d'autonomia.

Els màrtirs existeixen, però no es poden construir des de la mentida. Tampoc --i ho dic des de l'agnosticisme-- es pot compararXirinacsambJesucrist,com va fer mossènDalmaua l'inici de l'acte, encara que només sigui per respecte als milers i milers de creients que no combreguen amb els postulats independentistes. La figura deXirinacsem mereix tot el respecte, però les borratxeres intel.lectuals desmesurades són indigestes i provoquen rebuig.

Notícies relacionades

Homenatge a represaliats pel franquisme

Sánchez plantejarà més càstig contra els corruptors sense llastar la contractació

Stalinva reescriure la història fent-se protagonista de la Revolució d'Octubre quan només n'era un actor secundari.Francoens va explicar la història de la guerra civil com una croada contra la conspiració judeomaçònica.Hitlerva reinterpretar la història per justificar la supremacia ària.Bushes va inventar les armes de destrucció massiva per atacar l'Iraq. Ara el sobiranisme radical ens narra la lluita antifranquista com si fos una lluita independentista.

DONCS NO, per respecte a la nostra història i als que van morir i patir, s'ha de dir que això és mentida. La lluita antifranquista va ser una lluita per la llibertat individual i col.lectiva, per la recuperació de les institucions democràtiques, inclosa la Generalitat, és clar, i per l'alliberament dels presos antifranquistes. El que mai no va ser és una lluita per la independència. No va ser un enfrontament entre Catalunya i Espanya. Al contrari. Els demòcrates espanyols, bascos, gallecs i catalans van treballar colze a colze per intentar fer un tomb cap a una societat més oberta i plural. L'enemic comú era la dictadura i tots els esforços s'encaminaven cap a la llibertat i la democràcia. El que es va representar de la mà de la productora deJoel Joanés una falsedat. Una manipulació. Segurament,Joanno hi era en la lluita antifranquista. Ell no, però moltes persones sí que hi érem i no volem que el nostre passat sigui manipulat. Sabem què va passar i no acceptarem sopars de duro. No tergiversem la història ni insultem la intel.ligència.