Obrint finestres

Sense Convergència no es poden entendre els 30 darrers anys d'aquest país. El 17 de novembre de 1974, mentre el franquisme s'acostava a la seva fi, es duia a terme a Montserrat l'assemblea fundacional d'aquesta formació política, que ha tingut un paper molt rellevant en la configuració de la Catalunya actual.

D'entrada, per les seves aportacions claus a l'elaboració de la Constitució i dels dos Estatuts. Però, a més, per les responsabilitats decisives que ha assumit a la Generalitat i també a ajuntaments, consells comarcals i diputacions. I caldria afegir-hi el paper que ha exercit a les Corts Generals i dins el grup liberal del Parlament Europeu.

Mirant enrere, Jordi Pujol, Miquel Roca i els qui els van acompanyar en el procés de configuració i de creixement de CDC es poden sentir orgullosos del trajecte realitzat. En coalició amb Unió Democràtica, ha aconseguit ser ininterrompudament des de 1980 la candidatura amb un major nombre de diputats al Parlament de Catalunya. Ara bé, en les dues últimes eleccions els resultats obtinguts no han estat suficients perquè Artur Mas esdevingués president de la Generalitat. Convergència ha emprès ara la preparació del 15è Congrés i s'imposa, després que Mas posés sobre la taula el seu projecte de Casa Gran del Catalanisme, una relectura del plantejament que ha seguit el partit des del 2004, si vol tornar a exercicir de pal de paller.

Notícies relacionades

Parlament i Govern refusen vetar el vel a l’escola com planteja Junts

L’UCO troba àudios en els dispositius requisats a la casa de Koldo

Una de les crítiques que ha rebut CDC insistentment és la percepció que el nucli dur de la seva direcció no era prou permeable i representatiu de la divesitat de sensibilitats que conviuen en aquesta formació. Certament en els grans partits hi conflueixen punts de vista heterogenis. I és un repte trobar el punt d'equilibri entre la integració de les diverses tendències i la coherència en el missatge i en l'actuació. Ho hem viscut aquests dies dins del tripartit arran de la crisi de la sequera, que ha provocat que es projectessin públicament posicions i propostes contradictòries.

Que el congrés de Convergència ha arrencat amb força és evident perquè s'han anat elegint els delegats que hi participaran i han començat a circular els primers guions de les ponències. Però també ho hem vist amb la reaparició pública d'Àngel Colom, que ha defensat una reconciliació entre CiU i Esquerra. O amb les declaracions de Lluís Recoder, una de les personalitats més sòlides de Convergència, que ha reclamat serenament però amb molta claredat que hi hagi una direcció més plural. Mas, amb bon criteri, s'ha mostrat receptiu a aquesta reivindicació. Les aigües de CDC baixen mogudes. I és bo que sigui així, perquè no pot haver-hi Casa Gran sense canvis reals i una veritable obertura. Convergència ha de tornar a prendre el pols al país.