Mor Gregorio López Raimundo, líder del PSUC durant el franquisme i la transició

L'històric dirigent antifranquista del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) Gregorio López Raimundo ha mort avui als 93 anys a la seva residència de Barcelona, segons ha confirmat un portaveu d'Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV), la formació en què va quedar integrat el PSUC.

El referent del comunisme català patia des de fa temps una llarga malaltia. El seu cos ha estat traslladat al tanatori de Collserola, on demà al migdia se celebrarà un funeral íntim, només per als familiars.

López Raimundo, que va néixer a Tauste (Aragó) el 1914, va militar des de molt jove en organitzacions socialistes i comunistes i durant la guerra civil va ser comissari polític al front d'Aragó. A l'acabar el conflicte va agafar el camí de l'exili. Al tornar, va estar al capdavant del PSUC durant els últims anys del franquisme i en la transició.

Inici polític als 20 anys

López Raimundo, sastre de professió, va iniciar el 1934 la seva militància política a les Joventuts Socialistes i el 1936 va participar en la creació de les Joventuts Socialistes Unificades (JSU). A l'esclatar la guerra civil, es va afiliar al PSUC, una organització que agrupava una gran part dels comunistes catalans.

Després de combatre de forma molt activa en la guerra civil, es va exiliar al finalitzar el conflicte, però el 1947 va retornar clandestinament a Catalunya per treballar en l'organització del PSUC, fins que el 1951 va ser detingut, torturat i empresonat. Tres anys més tard va ser expulsat del país, encara que va tornar ràpidament.

La legalització del 1977

El 1956 va ser designat màxim responsable de l'organització d'aquest partit a l'interior, i el 1965, elegit secretari general. Després de la legalització del partit el 3 de maig de 1977, López Raimundo en va assumir la presidència i va ser elegit diputat per Barcelona en les eleccions generals del juny del 1977 i el març del 1979.

Des d'aquest càrrec va recolzar les tesis eurocomunistes auspiciades a Espanya pel llavors secretari general del PCE, Santiago Carrillo; però en el 5è Congrés del PSUC (1981) els corrents leninista i prosoviètic van guanyar la majoria davant els eurocomunistes i va ser rellevat del càrrec.

No obstant, posteriorment, els prosoviètics van ser expulsats i en el sisè congrés (1982) López Raimundo va ser tornat a elegir president del PSUC. En les generals d'aquell any va repetir com a diputat per Barcelona, malgrat que el PCE va patir una enorme desfeta electoral que va significar la dimissió de Carrillo.

Va abandonar els càrrecs de responsabilitat el 1985

Notícies relacionades

Gairebé un 60% dels espanyols veuen «insuficient» la informació del Govern durant l’apagada, segons el CIS

¿Hi va haver una ‘apagada política’ a Catalunya? Tot el que va fallar (i el que no) després del zero elèctric

López Raimundo va ocupar càrrecs de responsabilitat fins al 1985. En la crisi posterior al 9è Congrés del PSUC, va optar per recolzar el PSUC-Viu, del qual va ser president honorífic i que està integrat a Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), el referent d'Izquierda Unida a Catalunya.

Ha publicat el llibreCincuenta años de acción (1937-1988)(1989) i les seves memòriesPrimera clandestinidad(1993). Estava casat amb l'escriptora catalana i exmilitant del PSUC Teresa Pàmies i Bertran, i té un fill, l'escriptor Sergi Pàmies. El 2005 va ser condecorat amb la medalla d'or de la Generalitat.