Alonso admet que el blindat dels soldats morts al Líban no portava inhibidor de freqüència

El ministre espanyol de Defensa, José Antonio Alonso, ha afirmat que el cotxe bomba que va acabar amb la vida de sis cascos blaus espanyols al Líban contenia 50 quilos d'explosius i ha admès que el vehicle blindat BMR espanyol en què viatjaven les víctimes no portava inhibidors de freqüència, el sistema que permet anul·lar mecanismes d'activació d'explosius per radiofreqüència. Alonso ha demanat la seva compareixença al Congrés, amb caràcter d'urgència, per informar de l'atac.

José Antonio Alonso ha informat que el 9 de novembre de l'any passat, l'Estat Major de la Defensa va ordenar que tots els blindats desplegats en missions estiguessin dotats d'aquests sistemes. El procés de compra iniciat des d'aleshores i destinat a incorporar 90 sistemes als BMR ha permès incloure inhibidors en els vehicles que arribaran aviat a l'Afganistan, però no al Líban, on s'inclouran "immediatament", segons el titular de Defensa.

Un Renault Express

Alonso, en la roda de premsa a la base espanyola Cervantes del contingent desplegat al Líban, ha dit que el cotxe bomba utilitzat era un Renault Express amb matrícula falsa i el número de bastidor trucat, cosa que fa suposar que procedia de "fora del Líban". "No tinc cap dubte que és un atemptat terrorista que busca la desestabilització al sud del Líban i qüestionar la missió de la FINUL de les Nacions Unides", ha afirmat Alonso.

Gestió de la repatriació

El ministre espanyol de Defensa, José Antonio Alonso, ha arribat cap a les 8.15, hora local (7.15, hora peninsular espanyola), a la base Cervantes a Marjayun, on ha iniciat el viatge cap a Blatt, que és on hi ha el quarter general del contingent espanyol de la FINUL, per gestionar la repatriació dels cadàvers i visitar els dos ferits, que estan ingressats a l'hospital de Sidó.

El ministre ha arribat a bord d'un helicòpter de les Nacions Unides des de Beirut acompanyat per l'equip de metges forenses militars i del servei d'identificació de la Guàrdia Civil. A la base, a escassos tres quilòmetres de la localitat de Jiam, el lloc de l'atemptat, Alonso ha estat rebut pel cap del contingent espanyol, el general Ramón Martín-Ambrosio, que li ha explicat la situació actual de la missió i les últimes novetats sobre l'atac a les tropes espanyoles.

Els dos ferits, fora de perill

Els cadàvers de les víctimes mortals seran repatriats quan siguin identificats, i es preveu que arribin a Espanya aquesta nit. Aquesta tarda el ministre visitarà els dos soldats ferits, que estan fora de perill, en un hospital de la ciutat de Sidó. Mentrestant, els sis agents de la Guàrdia Civil desplaçats des de Madrid portaran a terme les tasques d'identificació dels sis soldats assassinats --tots menors de 21 anys--. Fins que no es completin aquestes tasques, les restes dels militars morts no seran repatriades a Espanya.

Tot apunta a Al-Qaida

Notícies relacionades

Mor als 87 anys Joaquim Arenas, un dels pares de la immersió lingüística

Pisarello o Bob Pop: els Comuns obren la competició per elegir el seu alcaldable a Barcelona

Per la seva part, sembla que la policia libanesa ja té algunes pistes sòlides sobre l'autoria de l'atac. Alguns militants del grup Al-Fatah al-Islam, vinculat a la xarxa d'Al-Qaida, suposadament havien confessat els últims dies la seva intenció d'atemptar contra les tropes internacionals de les Nacions Unides que operen al país.

Ahir a la nit, el ministre Alonso ja va apuntar a la possible responsabilitat d'aquest grup, que manté enfrontaments des de fa cinc setmanes al camp de refugiats de Naher al-Bared (Trípoli) amb l'Exèrcit libanès. No obstant, no es descarta una altra autoria. Sigui quin sigui el grup responsable de l'atemptat, Espanya continuarà en la missió de la Força Internacional de les Nacions Unides per al Líban (FINUL) i mantindrà el seu contingent de 1.100 soldats desplegats a la regió est del país.