El naixement d'una nació

Encara que sense ganxo cinematogràfic, la conferència que ahir va dictar el vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, s'hauria pogut titular com la gran pel.lícula muda que David Wark Griffith va dirigir el 1915:El naixement d'una nació.Amb el significatiu matís que si el també autor d'Intolerànciava tocar el seu fresc sobre la forja dels EUA amb el nacionalisme excloent i racista del Ku Klux Klan, Carod va advocar per un"patriotisme social"que"superi l'essencialisme"i cohesioni la"nació en construcció"que és la Catalunya actual.

El congolès i militant d'ERC Saoka Kingolo i l'imam Lahcen Saaou Haysoun, president del Consell Islàmic Cultural de Catalunya, van escoltar amb gairebé 250 persones més que"és l'hora d'incorporar aquest milió de persones que han arribat els últims anys a la construcció il.lusionada d'una nova nació".Un repte afegit al qual el filòsof Josep Maria Terricabras va fixar en la seva introducció a Carod:integraren benestar els que en l'"onada"d'immigració viscuda sota el franquisme només van poder seracollits.

El "company Mohammad"

A fora, al carrer del Bisbe, per on els convidats van accedir a l'auditori del Palau de la Generalitat, un músic d'aspecte indostànic desafiava amb el seu clarinet l'ordenança cívica que Jordi Hereu va heretar de Joan Clos. I en plena plaça de Sant Jaume, sindicalistes majoritàriament castellanoparlants protestaven megàfon en mà per "l'acomiadament del company Mohammad", membre del comitè d'empresa de Bocatta. Firma que, com recordaven les octavilles, és part de la gran multinacional catalana Agrolimen, de la família mecenes dels Carulla.

El repte plantejat per Carod és, doncs, complex. Ell el va abordar amb profunditat acadèmica. Lluny del mutisme del president José Montilla i dels titulars que donen les idees del conseller Joan Saura. Però pensant poc en el ciutadà corrent i potser en excés en el seu públic.

Un públic, similar al de la seva última conferència electoral, repartit entre incondicionals d'ERC com el cineasta porno Conrad Son i el pujolista de primera hora Miquel Sellarès i intel.lectuals del món catalanista com Joan B. Culla, Salvador Cardús, Jordi Porta, Xavier Bru de Sala, Carme Riera, Xavier Rubert de Ventós i també el líder de CCOO, Joan Coscubiela.

Notícies relacionades

Catalunya vol incorporar 200.000 migrants al mercat laboral amb el nou reglament d’estrangeria

Mas es querella contra Fernández Díaz i Cospedal i els acusa d’organització criminal i malversació

Només ells, o els alumnes d'història o teoria del nacionalisme de professors com Agustí Colomines (present a l'acte) i Josep Termes, van poder pescar les al.lusions de Carod. A Josep Narcís Roca i Farreras, Josep Anselm Clavé, Enric Prat de la Riba, Pierre Vilar, Jacques Attali, Pascal Boniface i fins i tot Lenin, entre altres.

Ho tindrà difícil l'Entesa per destil.lar el missatge de Carod. Més quan només van anar a escoltar-lo els quatre consellers republicans (¡Puigcercós va arribar tard!). A més de l'exconsellera Caterina Mieras i la diputada Lídia Santos, el PSC hi va enviar el portaveu parlamentari, Miquel Iceta. ICV-EUiA, el seu homòleg Jaume Bosch. I CiU, el poeta Carles Duarte. Per si al final s'han de sumar a l'Oda a la Pàtriaque ahir va reescriure Carod.