El gran triomf d’Àvies pel Clima

El litigi climàtic més important fins ara, i que s’ha saldat amb la condemna a Suïssa per part d’Estrasburg, ha sigut protagonitzat per una associació de jubilades residents al país helvètic.

Un camp de colza davant la central nuclear de Leibstadt, a Suïssa. | ARND WIEGMANN / REUTERS

Un camp de colza davant la central nuclear de Leibstadt, a Suïssa. | ARND WIEGMANN / REUTERS

2
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

Tot va començar l’estiu del 2016 quan una onada de calor extrema va castigar el continent europeu. Llavors un petit grup de dones jubilades residents a Suïssa van començar a parlar entre elles sobre com els preocupava l’augment d’aquest tipus de fenòmens, el "greu impacte en la seva salut" i, sobretot, "la falta d’accions dels seus governs per lluitar contra la crisi climàtica i evitar que tot això vagi a més". Aquell mateix agost, en la seva primera assemblea, van aconseguir congregar 40 assistents i van fundar la plataforma KlimaSeniorinnen (Àvies pel Clima). Ara, vuit anys més tard, sumen més de 2.000 membres i acaben d’aconseguir per primera vegada en la història que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) condemni un país per la seva inacció davant la crisi climàtica.

La seva història ha sigut descrita com la de David contra Goliat. I no només perquè, a la pràctica, es tracta d’un grup de jubilades demandant un Estat com Suïssa i elevant la causa fins al més alt dels tribunals europeus. La força de la seva història és, en realitat, la persistència de la seva lluita. El 2016, tan sols tres mesos després de la seva fundació, van aconseguir aglutinar més de 500 firmes per presentar una demanda contra el Consell General de Suïssa, així com diversos departaments del Govern implicats en les polítiques mediambientals. A partir d’allà van estar un total de quatre anys presentant al·legacions davant els diferents tribunals del seu país perquè admetessin el seu cas a tràmit. Finalment, l’octubre del 2020, després d’haver esgotat totes les instàncies possibles, van decidir elevar el cas fins a Estrasburg de la mà de Greenpeace.

"La nostra exigència és simple: els governs tenen l’obligació de protegir la nostra salut davant els impactes de la crisi climàtica", va afirmar llavors Rosmarie Wydler-Wälti, portaveu de la plataforma. El grup va denunciar, d’una banda, la falta de compromís dels governs en la lluita contra la crisi climàtica i en l’aplicació de mesures com, per exemple, la reducció d’emissions necessàries per frenar l’escalfament global. D’altra banda, també van denunciar la falta de protecció que s’ofereix als ciutadans per fer front als esdeveniments climàtics cada vegada més extrems que pateix el planeta com és el cas de les onades de calor. Així mateix, van denunciar el total desemparament del sistema judicial del seu país per negar-se a atendre les seves queixes.

Notícies relacionades

El cas d’aquestes dones s’ha mantingut un total de quatre anys als tribunals europeus i gairebé una dècada en les seves reivindicacions. Ahir, finalment, el TEDH es va pronunciar en favor de la demanda interposada per aquestes dones.

Es tracta de la primera sentència d’aquest tipus dictada a Europa i que podria establir un precedent. La lluita d’aquestes dones no només suposa una victòria històrica per a elles, sinó que podria ser clau per assegurar el benestar de les generacions futures. "Estem davant una victòria intergeneracional que demostra la importància de la solidaritat entre joves i grans", destaca la jove activista Catarina dos Santos Mota, del grup Youth4ClimateJustice, congregada a Estrasburg durant la lectura d’aquesta sentència.