El canvi climàtic, vist pels nens

Els més petits ja saben els problemes que generen la contaminació de cotxes, avions i fàbriques arreu del món / Ells també volen posar el seu gra de sorra per intentar buscar solucions

El canvi  climàtic, vist  pels nens

valentina raffio

4
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

La conversa sobre canvi climàtic sol estar monopolitzada pels adults. Però són els nens, en realitat, els que tenen l’última paraula sobre aquest fenomen que marcarà el seu futur. "Jo no vull viure en un món on no hi hagi tortugues ni ossos polars", reflexiona la Lucía (8 anys). "El canvi climàtic és culpa de les fàbriques i dels cotxes, per això hem d’aconseguir que parin de treure fum", afegeix amb una sorprenent lucidesa el Nil (10 anys).

EL PERIÓDICO ha entrevistat una desena de nens i nenes d’entre 5 i 12 anys per entendre com perceben el canvi climàtic i, sobretot, quina és la seva recepta per salvar el planeta. Els dibuixos que il·lustren aquest reportatge mostren com els més petits veuen el present i, sobretot, com és el futur que reclamen.

Amb 8 anys, el Quim té clar que "l’aigua no cau del cel", com li recorden totes les marquesines dels autobusos a Catalunya. També sap que cal tancar les aixetes al rentar-se les dents i que l’ajuntament hauria de posar sensors perquè no continuï caient aigua quan ja han acabat de rentar-se les mans al col·le. A ell, com a la resta dels seus companys, el canvi climàtic li preocupa. Tant és així que l‘ imagina com un planeta trist envoltat de la contaminació de cotxes, avions i fàbriques. "Els cotxes contaminen i els avions més, hem d’organitzar-nos per no fer tants viatges", afirma.

Un mar ple de plàstics

La Laia (10 anys) també té clar que el fum dels cotxes i de les màquines està fent molt mal al planeta. Per a ella, a més, el canvi climàtic té el rostre d’un os polar posat sobre un diminut bloc de gel. O d’una tortuga nedant en un mar contaminat i ple de bosses de plàstic i de llaunes de refrescos. "De vegades els humans pensem que estem sols al planeta i contaminem com si res", retreu. "Però si actuem així ens perjudiquem a nosaltres mateixos i als altres éssers vius", afegeix.

El Dídac (7 anys) veu el canvi climàtic com un món amb febre. L’Axel (7 anys), com un planeta plorant, amb un enorme incendi a una banda i molta pluja a l’altra. La Laia M. (8 anys) l’imagina com una ciutat plena de contaminació, amb fum sortint de les fàbriques, els cotxes i els avions. I l’Aitana (6 anys) diu que "fa massa calor i alguns animals estan en perill d’extinció per culpa nostra". "Per culpa dels humans els animals ho estan passant malament", comenta.

Tots els nens i nenes interpel·lats en aquest reportatge expliquen que han sentit parlar del canvi climàtic a l’escola o a casa. També expliquen a l’uníson que és una cosa que els preocupa. Aquest fenomen també va ser capturat per l’estudi pioner realitzat per la investigadora Silvia Collado, doctora en Psicologia Ambiental i professora del departament de Psicologia i Sociologia de la Universitat de Saragossa. En aquest treball, publicat el 2021, Collado va trobar que la preocupació era el sentiment predominant entre els nens a l’hora de parlar del canvi climàtic.

També són molts els joves que manifesten símptomes d’ecoansietat a l’hora de parlar d’aquest problema. "Es tracta d’una sensació de malestar, nerviosisme, tensió, por, frustració i ansietat davant els problemes ambientals i les conseqüències negatives que hi pot haver al planeta", assenyala aquest especialista. En el seu estudi, de fet, el 50% dels joves entrevistats confessaven tenir por per l’impacte de la crisi climàtica en les seves vides i, en general, en el seu futur.

"És important que els nens estiguin conscienciats des de molt primerenca edat sobre la crisi climàtica, però tan important és que els ajudem a entendre el problema com que els permetem imaginar un món millor", comenta Sera Huertas, educador ambiental. "Si només parlem de com de malament està totsense donar-los una solució, sense donar-los una esperança, estem traient-los el més important, que és un horitzó de futur", afegeix l’especialista en comunicació climàtica.

Un futur millor

La lluita contra la crisi climàtica passa per imaginar un futur millor. El Miquel (10 anys), per exemple, dibuixa el problema com un món gris, trist i lúgubre assetjat per la contaminació. Però al costat d’aquest, també imagina un horitzó més esperançador on brilla el sol. És allà on pinta un paisatge on es respira un aire net.

Notícies relacionades

Aquesta mirada optimista també protagonitza el discurs de Francisco Javier Vera Manzanares, el jove ecologista colombià que amb tan sols 8 anys va començar a lluitar pels drets del planeta i que ara, amb 13 anys, s’ha convertit en una de les veus més destacades del moviment ambientalista. "Per frenar la crisi climàtica necessitem optimisme", explica en una entrevista amb EL PERIÓDICO en què defensa, per exemple, "un futur ple d’accions per salvar el planeta". La seva anomenada "ecoesperança".

Són molts els nens que també expliquen com posen el seu gra de sorra per solucionar el problema. "Mai porto el berenar en plàstic d’un ús sinó en un tàper", afirma el Mikel (9 anys). "Jo apago els llums, mai deixo l’aixeta oberta i procuro utilitzar molt poc l’aire condicionat", afegeix la Paula (11 anys). "A casa ens organitzem per no fer tants viatges, compartim cotxe per anar als partits i per a les vacances sempre intentem anar amb tren", argumenta el Quim (8 anys). Tots aquests petits gestos contribueixen a cuidar el planeta però, sobretot, mostren quin futur volen els nens.