Hyperloop, un viatge a més de 1.000 km/h

Cotxe, tren i avió. Cada un d’aquests transports va canviar la forma com es desplaçaven les persones. Van alterar les ciutats i van oferir als seus habitants l’ocasió de moure’s per diferents països, de trencar els límits del conegut. No obstant, en el futur els trasllats no es realitzaran ni per aire, ni per aigua ni per carretera; seran en cilindres al buit. Aquesta és la idea d’Hyperloop, una proposta de mitjà de transport basat en càpsules capaces de desplaçar-se a alta velocitat per l’interior de cilindres al buit. Pot sonar a pel·lícula de ciència-ficció, però ja hi ha empreses que aposten per fer-ho realitat. ¿Serà aquest el metro del futur?

Per comprendre l’entusiasme actual sobre l’Hyperloop, cal parlar del cofundador de Tesla, Elon Musk. El 2013, Musk va presentar la idea d’Hyperloop per mitjà d’un manual que va publicar en la pàgina web d’una altra de les seves empreses, SpaceX, dedicada al transport aeroespacial. El geni de Tesla plantejava un tren supersònic que pogués viatjar a gran velocitat; a tanta per recórrer la distància entre Los Angeles i San Francisco en només 30 minuts.

Concretament, Hyperloop planteja un procediment en el qual la gent viatja en càpsules situades en un cilindre d’aire tancat. Aquest va muntat sobre uns puntals de sis metres d’altura i cada càpsula compta amb una capacitat aproximada de 30 persones. L’objectiu és que assoleixi els 1.200 quilòmetres per hora. Aquesta velocitat s’assoliria amb el mínim contacte entre la càpsula i el cilindre. Per a això, és precís que les càpsules levitin, de manera que no toquin el terra, i que s’introdueixin en un cilindre al buit, fet que evita la fricció amb

l’aire. “Tindria una capacitat similar a la d’un autobús i els passatgers es traslladarien a velocitats similars a les d’un avió. El sistema és semblant al que utilitzen certs edificis per enviar documents o diners a altres departaments”, expliquen el mestre de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canales i Ports de la Universitat Politècnica de Madrid, Manuel G. Romana. L’objectiu és ser capaç de fer el mateix amb humans.

Hyperloop promet d’aquesta forma transformar-se en un nou mitjà de transport més segur i sostenible. Aquesta tecnologia connectaria amb més velocitat punts de tot el planeta; seria més respectuós amb el medi ambient, no emetria gasos contaminants i es nodriria d’energia solar; i, segons les companyies implicades en la seva creació, el propòsit és que els viatges siguin més econòmics que els de qualsevol vol regular.

 

Els avenços 

Malgrat que Musk va comunicar que SpaceX no crearia Hyperloops comercials, ja que la companyia està centrada de moment en el desenvolupament de vols espacials, el cofundador de Tesla va convidar la resta de companyies i universitats a continuar treballant en la proposta. SpaceX, mentrestant, els assistiria amb el seu coneixement i les seves instal·lacions.

Les ‘start-ups’ Hyperloop One (ara anomenada Virgin Hyperloop One) i també Hyperloop Transportation Technologies (HTT) van néixer per intentar implantar aquest projecte. Actualment, competeixen per ser les primeres a crear el sistema i explotar-lo.

Hyperloop One planteja una cosa semblant a un matalàs d’aire pel qual es desplaçarien les càpsules. Ja ha efectuat dues proves al desert de Nevada. A més, estudia treballar en múltiples línies com ara unir Ciutat de Mèxic i Guadalajara en 13 minuts o Dubai i Abu Dhabi en un menys, 12.

HTT, en canvi, treballa en un sistema de levitació imantada passiva que no necessita electroimants. La firma es configura com una plataforma col·laborativa formada per més de 600 enginyers que participen en el desenvolupament d’aquesta tecnologia. La seva idea és presentar el 2018 el seu primer prototip a escala real. A més d’això, ha arribat a un acord a l’Índia per connectar Amaravati i Vijaywada en només sis minuts.

Aquestes empreses són les que més destaquen, però universitats i centres d’innovació han contestat també a la sol·licitud de Musk. Un equip alemany d’estudiants de la Universitat Tècnica de Munic, anomenat WARR Hyperloop, va guanyar l’última competició internacional anual Hyperloop Pod patrocinada per SpaceX. L’any passat, Makers UPV, de la Universitat Politècnica de València, va aconseguir el premi al millor disseny i sistema de propulsió. Tres dels directius d’aquest equip van llançar l’‘start-up’ Zeleros, que va guanyar el premi Santander Explorer Universitat Politècnica de València. El seu objectiu és desenvolupar la seva tecnologia d’Hyperloop i aspiren a ser líders a Europa. “L’interès per aquest mitjà de transport és mundial i les claus perquè funcioni són la seguretat i l’eficàcia energètica. Fa falta molta investigació”, explica un dels cofundadors de l’‘start-up’, David Pistonis.

 

¿És una idea viable? 

Els més optimistes apunten que estarà en funcionament el 2020. No obstant, aquesta hipotètica xarxa de metro mundial encara ha de superar múltiples obstacles polítics i tecnològics.

Per exemple, el juliol passat Musk va anunciar en el seu compte de Twitter que havia rebut una aprovació verbal del Govern dels Estats Units per crear un túnel, a mode de carril, perquè un Hyperloop connectés Nova York amb Washington, un recorregut de més de 300 quilòmetres. No obstant, el cofundador de Tesla reconeixia que per passar de la paraula als fets hauria de comptar amb el permís de les diferents autoritats federals, estatals i locals.

Pel que fa als aspectes teòrics, el punt més crític és assegurar una seguretat total. “A les velocitats a les quals es treballa, les certificacions hauran de ser similars a les de l’aviació, buscant el mínim marge d’error”, explica Pistonis. En la mateixa línia se situa Romana: “Cal estudiar tres situacions: que un passatger estigui en risc per una crisi mèdica, que la càpsula estigui sota risc per alguna fallada pròpia o per la pertorbació del cilindre en el pròxim tram, i que s’hagi d’efectuar una parada no programada”.

Notícies relacionades

La banca responsable defineix els seus principis d'actuació

Innovar en el reciclatge també és possible

Aquests escenaris es poden superar. Hi ha bastant personal treballant en això. Fins i tot la NASA s’ha vinculat al projecte. Una vegada es resolguin, el pas definitiu és que la societat vulgui pagar per aquesta tecnologia. Potser estem davant la pròxima gran revolució tecnològica i no ens resultarà estrany viatjar en un cilindre tancat. Al cap i a la fi, milions de persones es desplacen diàriament en metro i a ningú li sembla estrany.

Alba Casilda. Opinno, editora de MIT Technology Review en espanyol