El Govern actualitzarà el model d’immersió lingüística després de detectar un retrocés del català a les aules

«És evident que el català encara no és una llengua plenament oficial de lliure i de facto […]. No és que a Catalunya no s’hagi fet res en política lingüística, però vistes les dades que tenim, no s’ha fet prou». Ambaquesta afirmació, el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha iniciat la seva compareixença a la comissió al Parlament per explicar el Pacte Nacional per la Llengua als grups parlamentaris. I el focus sobre la implantació l’ha posat en dos aspectes «clau»: la revisió del modeld’immersió lingüística, que busca blindar el català a les aules, i la importància d’aborda la qüestió des del municipalisme.

Des del primer moment, el primer cap en la història d’aquest Departament –es va estrenar amb la formació de l’actual Govern– ha apel·lat a l’autocrítica de la feina feta pels executius anteriors amb la intenció de rectificar els errors del passat i buscar l’acció conjunta per revertir la pèrdua d’ús del català,especialment després de les dades de retrocés revelades en l’última Enquesta d’Usos Lingüístics. No és fútil aquest gest i aquestes paraules inicials, ja que Vila va ser el màxim responsable d’aquesta matèria en el Govern predecessor de Pere Aragonès, llavors com a secretari general de política lingüística. Però, per avançar ha demanat una acció unitària: «S’ha de treballar de manera transvessal i coordinada, no només des d’una conselleria».

El conseller, però, ha assumit el seu paper en el lideratge d’aquesta qüestió. Per això, ha remarcat la necessitat d’«actualitzar» el model d’immersió lingüística per adaptar-lo a l’actual sistema educatiu. Segons Vila, les metodologies educatives més recents han reduït el pes de la interacció entre alumne i docent, en favor d’un enfocament més basat en l’acompanyament, on la majoria de les interaccions es produeixen entre els propis alumnes. En el model anterior, quan el professor utilitzava el català com a llengua vehicular, els estudiants l’adquirien de manera gairebé natural. No obstant, al reduir-se aquesta relació directa, els alumnes interactuen sobretot amb companys que, en molts casos, no tenen el català com a llengua materna.

La sentència del TC sobre el 30%

Aquesta situació es veu accentuada pel context demogràfic actual, marcat per un augment de la població estrangera i una baixa natalitat. «No podem funcionar amb el model que teníem abans i reproduir-lo; cal renovar-lo», ha incidit Vila. Una promesa que cobra més sentit en el context actual, davant la resolució pendent del Tribunal Constitucional sobre el 25% de castellà a les escoles, que podria suposar una imposició per acceptar les quotes a les aules. De fet, partits i entitats fa temps que reclamen la seva preocupació i requereixen una resposta conjunta. «Necessitem treballar en aquesta resposta des del consens i la màxima ambició», ha exigit la diputada d’ERC, Marta Vilalta.

Els dubtes sobre si l’Executiu acatarà la sentència o la incomplirà –com pressionen els signants del pacte– segueixen presents, i aquesta incertesa va ser, entre altres raons, el motiu pel qual Junts i la CUP es van despenjar del pacte. Vila avui no s’ha pronunciat amb claredat, però sí que ha assegurat que, sigui quina sigui la «literalitat» de la sentència, el seu Govern «apostarà per un model que tingui el català en el centre de gravetat». I aquest sistema, ha afegit, es farà «d’acord» amb els partits i entitats que han donat «recolzament històric» al model d’escola catalana, incloent en aquest punt els dos partits independentistes que no han firmat el document, malgrat estar d’acord en el gruix de les seves propostes.

El focus en el municipalisme

Notícies relacionades

De la creació d’un cos exterior a l’eliminació dels beneficis fiscals al Hard Rock: les 6 lleis del primer any de legislatura

El Parlament blinda la participació telemàtica dels diputats pendents de l’amnistia

Altres assumptes importants que ha volgut posar en relleu el conseller és la necessitat d’avançar en la millora de l’ús social del català des de l’àmbit municipal. L’objectiu és dotar els ajuntaments i consells comarcals dels recursos suficients perquè puguin donar resposta als nouvinguts que necessiten aprendre l’idioma. I per a això, Vila ha assegurat que es preveu un pla d’impuls del català municipal, de la mà del Consorsi per a la Normalització Lingüística (ens que promou els cursos de català a adults), que garanteixi que els ens locals comptin amb una «eina de referència» a l’hora de desplegar els plans lingüístics.

L’adhesió de la Diputació de Barcelona a aquest organisme, aprovada la setmana passada, és el primer pas per a aquesta col·laboració, ja que suposa la incorporació de 311 municipis més (que representen el 74% de la població catalana), a més dels 99 que ja tenia. No obstant, per a les poblacions de menor grandària també hi ha previstes accions. Vila ha explicat que posaran a disposició «línies de subvencions» als municipis on no hi ha presència institucional –els més petits– perquè comptin amb els «recursos necessaris» per donar informació sobre el català a qui ho sol·liciti. És crucial, ha apuntat el conseller, per arribar als 600.000 catalanoparlants el 2030 –com es marca el pacte–, donar facilitats als estrangers perquè aprenguin l’idioma.