El Parlament blinda la participació telemàtica dels diputats pendents de l’amnistia

Vox ha aconseguit en aquesta legislatura presidir per primera vegada una comissió al Parlament, malgrat els intents per part de la resta de partits, tret del PP i Aliança, per evitar-ho. La seva estrena, que va tenir lloc l’1 d’abril quan es va celebrar la primera sessió de la comissió de peticions , ja ha obligat la Mesa a intervenir, després que la presidenta del partit d’extrema dreta , Mónica Lora, desconnectés la videoconferència en què estava connectat el parlamentari de Junts , Lluis Puig, que es troba a l’estranger pendent de si se li aplica la llei d’amnistia al delicte de malversació agreujada per la seva implicació en la celebració del referèndum de l’1 d’octubre.

Lora, al final de la comissió, va tallar la trucada i va verbalitzar que ningú havia «autoritzat» que les persones es poguessin connectar telemàticament: «Trasllado [aquest assumpte] als lletrats perquè aquesta Mesa no ha autoritzat que hi hagi persones connectades per videoconferència». Tot i que fonts parlamentàries reconeixen que no hi ha hagut petició ni queixa formal per part de cap partit sobre aquest fet, l’òrgan rector ha pres aquest dimarts un acord per blindar la participació telemàtica de tots els diputats «mentre restin oberts els procediments de la llei d’amnistia», és a dir, fins que es resolgui si se’ls pot aplicar o no la mesura de gràcia, segons expliquen les mateixes fonts. En aquesta situació es troben actualment el president de Junts i diputat Carles Puigdemont i el mateixPuig.

Reforma del reglament

L’acord, que ha tirat endavant de forma unànime –amb els vots de Junts, ERC i el PSC, tots els partits que el conformen–, se sustenta, relaten les mateixes veus, a la disposició quarta del reglament del Parlament, que regula la delegació del vot per als casos en què s’estigui pendent aplicar la llei d’amnistia. Aquest punt de la normativa es va afegir l’estiu passat, quan el PSC, Junts, ERC, els Comuns i la CUP van aprovar l’última reforma del reglament que blindava el vot a distància Puigdemont i Puig.

«La possibilitat de delegació de vot es mantindrà vigent mentre restin procediments oberts sobre com s’ha d’aplicar l’esmentada llei en les causes que afecten els diputats, sigui el Tribunal Constitucional, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea o el Tribunal Europeu de Drets Humans», diu el document. Tot i que no es parla de la «participació telemàtica» com a tal, la Mesa ha considerat que els supòsits per a la delegació del vot també donen llum verda a la intervenció per videoconferència, entenent que els motius per fer-ho són els mateixos: que no poden acudir presencialment al Parlament.

Notícies relacionades

El Govern actualitzarà el model d’immersió lingüística després de detectar un retrocés del català a les aules

De la creació d’un cos exterior a l’eliminació dels beneficis fiscals al Hard Rock: les 6 lleis del primer any de legislatura

Més enllà de la normativa, el mateix acord de l’òrgan rector també considera que hi ha pràctiques anteriors en altres comissions durant aquesta legislatura i la passada en les quals ja s’ha permès la participació per videoconferència, així com acords de la Mesa del passat mandat que ho permeten, per la qual cosa consideren que es tracta d’un exercici habitual a la Cambra catalana. Amb tot, el text firmat per l’òrgan rector recorda que, segons l’article 33 del reglament del Parlament, correspon a la Mesa «adoptar les decisions i mesures que requereixen l’organització del treball parlamentari».

El repartiment proporcional de les comissions, ratificat per un acord de la Mesa al setembre, atorgava al partit d’Ignacio Garriga presidir la comissió de peticions i la de textos normatius, tot i que aquesta última encara no s’ha constituït.