L’incident

Reaccions a la bufetada masclista de Will Smith: ¿l’actor podria perdre l’Oscar?

  • Chris Rock amb la seva broma i Will Smith amb la plantofada com a resposta van fer una exhibició de masculinitats tòxiques a la gala dels premis de Hollywood

Reaccions a la bufetada masclista de Will Smith: ¿l’actor podria perdre l’Oscar?

REUTERS / BRIAN SNYDER

8
Es llegeix en minuts
Rafael Tapounet
Rafael Tapounet

Periodista

Especialista en música, cinema, llibres, futbol, críquet i subcultures

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Idoya Noain
Idoya Noain

Corresponsal als EUA

Ubicada/t a EUA

ver +

Resulta una coincidència bastant perversa que la nit en què l’Acadèmia de Hollywood va decidir donar l’esquena a ‘El poder del perro’, una pel·lícula que denuncia obertament com de tòxics poden arribar a ser determinats estàndards de masculinitat (el film de Jane Campion va convertir en estatueta només una de les seves 12 nominacions), la cerimònia d’entrega dels Oscars brindés una exhibició de masculinitats tòxiques tan crua com la plantofada que Will Smith va clavar a Chris Rock després que aquest fes un desagradable comentari sobre l’alopècia que pateix la seva dona, Jada Pinkett Smith.

Ridiculitzar l’aspecte d’una dona no sembla el millor exemple per avançar en el camí cap a la igualtat que Hollywood ha anat publicitant des que l’esclat de la campanya #MeToo va posar una mica de llum sobre les escandaloses pràctiques d’assetjament sexual que la indústria del cine ha anat tolerant i emparant. I que el marit de la dona ofesa consideri que és el seu deure reparar l’afront amb una agressió física i una amenaça –«mantingues el nom de la meva dona fora de la teva puta boca»– ja hauria de fer saltar totes les alarmes.

Incredulitat

Això és exactament el que va passar dalt de l’escenari del Dolby Theatre. Chris Rock va sucumbir a la temptació de fer un acudit a costa de l’alopècia areata que pateix Jada Pinkett Smith i li va dir que estava desitjant veure-la en la segona part de ‘La teniente O’Neil’ (en al·lusió a la pel·lícula de Ridley Scott en què Demi Moore es rapava el cap per entrar en una unitat d’elit dels marines). Will Smith es va aixecar del seu seient amb cara de molt pocs amics i, davant la incredulitat del públic, que creia que estava veient un gag prèviament pactat, va deixar anar una bufetada a Rock.

L’escena va resultar altament desagradable, però el discurs que es va marcar Will Smith una estona després, després de rebre l’Oscar al millor actor principal, va fer molt poc per abaixar el nivell d’alarma. Smith, que va guanyar el premi per la seva interpretació de Richard, el pare de les campiones de tennis Serena i Venus Williams, a ‘El método Williamns’, va comparar el seu comportament amb el del seu personatge, un home obsessiu i controlador que sotmetia les seves filles a intensíssimes sessions d’entrenament des dels quatre anys, i va deixar anar la perla definitiva a l’afirmar que «per amor, es cometen bogeries», una màxima que qualsevol maltractador subscriuria. En el seu parlament, va demanar disculpes a l’Acadèmia i a la resta dels nominats, però no al receptor de la seva implacable plantofada.

Un tebi comunicat

L’Acadèmia de Hollywood va trigar hores a reaccionar. I ho va fer amb un tebi comunicat en el qual afirmava que la institució «no empara la violència en cap de les seves formes» mentre assenyalava que els guanyadors de la nit «mereixien el reconeixement» i bla-bla-bla. Aleshores, és clar, les xarxes socials ja s’havien omplert de comentaris i reaccions que contrastaven amb el silenci que la gran majoria dels assistents a la cerimònia van guardar respecte a l’incident.

Només aquest dilluns, amb la polèmica creixent, l’Acadèmia ha llançat un nou comunicat mostrant la seva condemna expressa de «les accions del senyor Smith» i anunciant l’obertura d’una «revisió formal de l’incident» en la qual diuen que exploraran «més acció i conseqüències segons la llei de Califòrnia» i els seus propis reglaments i «estàndards de conducta».

En el gremi dels actors, un dels primers a expressar la seva repulsa va ser Mark Hamill, que va descriure l’escena com «el moment més lleig en la història dels Oscars». Mia Farrow va sortir en defensa de Chris Rock assegurant que «només era un acudit» i, a més, «bastant inofensiu» pels estàndards del còmic. El director Judd Apatow va anar més lluny i, en un tuit que ell mateix va esborrar més tard, va assegurar que Smith «hauria pogut matar» Rock. «Això és pura ràbia i violència incontrolada», va afegir. La còmica Kathy Griffin va deplorar la pràctica de «pujar a un escenari per agredir un comediant» i es va preguntar «qui voldrà ara ser el pròxim Will Smith als teatres i clubs de comèdia».

La policia, al corrent

Però més enllà de les declaracions, caldrà veure si l’acció de Smith té conseqüències. El Departament de Policia de Los Angeles ha assegurat que està al corrent del succeït i que si «l’individu agredit» (Chris Rock) desitja denunciar els fets, s’obrirà «una completa investigació policial». Rock ha declinat de moment presentar cap càrrec.

¿I l’Acadèmia? ¿Pot desposseir Will Smith del seu Oscar i fins i tot de la seva condició de membre? D’acord amb els seus estatuts, sí que ho podria fer. «No hi ha lloc a l’Acadèmia per a cap persona que abusi del seu estatus, poder i influència d’una manera que violi els estàndards reconeguts de decència», va afirmar recentment la directora general de la institució, Dawn Hudson, en una entrevista a la revista ‘Variety’. I el comunicat de dilluns obre l’opció de prendre mesures disciplinàries contra l’actor.

 

Hores abans d’aquest comunicat Whoopi Goldberg, que és membre de la junta de governadors de l’Acadèmia i que ha presentat la gala en diverses ocasions, ha assegurat en el ‘talk show’ en què participa que «hi haurà conseqüències, sens dubte», però just abans havia dit: «no li traurem aquest Oscar».

Aplaudiments, balls i silenci

La reacció a l’incident va provocar des del primer moment commoció. Segons ha explicat una font de la indústria a ‘The New York Times’, entre bambolines hi va haver «serioses converses» sobre la possibilitat d’expulsar Smith del Dolby, una cosa que òbviament no va passar. I Smith va ser celebrat, amb aplaudiments, per la majoria dels assistents quan va recollir el seu premi.

Després molts no van voler parlar sobre el succeït a les festes posteriors i es van refugiar en el clàssic «no comment» o darrere l’escut dels seus publicistes. Mentrestant, Smith va acudir a la celebració de ‘Vanity Fair’ i, amb la seva família, entre abraçades i felicitacions i selfies, es va entregar al ball. «Ha sigut una nit bonica», li va dir, aparentment sense un àpex d’ironia i en una valoració extraordinària de la vetllada, a Scott Feinberg, un periodista de ‘The Hollywood Reporter’.

Impacte negatiu en la comunitat negra

Tot i que el succeït ha provocat un torrent d’anàlisis i reaccions, converses que van de la masculinitat tòxica al patriarcat, té també un clar component racial. El recurs a la violència física i verbal per respondre a un insult «reforça estereotips sobre les persones negres», lamentava en unes declaracions també a Feinberg Roger Ross Williams, membre negre com Goldberg de la junta de governadors de l’Acadèmia, que va plorar després de veure l’enfrontament i va dir que el desacord hauria d’haver-se resolt «en algun altre lloc, no a l’escenari».

Des de l’Associació Nacional per a l’Avenç de la Gent de Color (NAACP per les seves sigles en anglès), grup de referència en els drets civils als Estats Units, Janai Nelson va expressar el seu lament. «Sé que encara tots ho estem processant però la forma en què la violència casual s’ha normalitzat aquesta nit per una audiència nacional col·lectiva tindrà conseqüències que no podem si més no comprendre en el moment», va escriure a Twitter.

Les seves opinions contrasten amb les de l’actriu Tiffany Haddish, que en unes declaracions a ‘People’ ha aplaudit l’acció de Smith per «defensar» la seva dona. «Al món pot no agradar-li com van passar les coses però per a mi va ser el més bonic que he vist mai perquè em va fer creure que encara hi ha homes allà fora que estimen i es preocupen per les seves dones».

També la congressista negra Ayanna Pressley, que ha parlat públicament de la seva alopècia, va tuitejar agraint a Smith la seva acció i aplaudint «tots els marits que defensen les seves dones vivint amb alopècia davant els insults diaris i la ignorància», tot i que després va esborrar el tuit.

«Amor negre»

El setembre de l’any passat, en una entrevista concedida a la revista GQ, Smith havia parlat del seu últim treball, ‘Emancipation’, un projecte amb Apple TV+ que se centra en la figura del protagonista de ‘Whipped Peter’, la fotografia d’un esclau amb l’esquena plena de fuetades que al seu dia va ajudar a galvanitzar l’oposició l’esclavitud. L’actor, que fins aquest projecte havia rebutjat participar en pel·lícules sobre l’esclavitud, va explicar que al principi de la seva carrera «no volia mostrar la gent negra sota aquesta llum. Volia ser un superheroi. Volia descriure l’excel·lència negra juntament amb els meus col·legues blancs». Va explicar també que va considerar protagonitzar ‘Django desencadenat’ però va acabar descartant-ho perquè «no volia fer una pel·lícula d’esclavitud sobre venjança». I finalment va acceptar ‘Emancipation’ perquè, va assegurar, «aborda el poder de l’amor negre. Volíem fer una història sobre com l’amor negre ens fa invencibles».

També l’any passat, al novembre, Smith va publicar les seves memòries, ‘Will’. En aquestes memòries parla sobre la violència amb la qual el seu pare va tractar la seva mare, recordant específicament una agressió brutal de la qual va ser testimoni quan tenia 9 anys, i el trauma que li va crear. «En tot el que he fet des d’aleshores, els premis, l’atenció, els personatges, i les rialles, hi ha hagut un subtil fil de disculpes a la meva mare per la meva inacció aquell dia, per fallar-li en aquell moment, per no enfrontar-me al meu pare, per ser un covard», escriu.

Al llibre també relata com va pensar a venjar-se del seu pare quan aquest tenia càncer i anava en cadira de rodes. «De nen sempre em vaig dir que un dia em venjaria per la meva mare. Em vaig parar dalt de les escales. Podia tirar-lo i fàcilment no enfrontar-me a les conseqüències», escriu. «Gràcies a Déu som jutjats per les nostres accions i no pels nostres esclats interns impulsats pel trauma».

Tot es llegeix, des d’aquest diumenge, de manera diferent.

 

Notícies relacionades