Un pla per a la cohesió
L’interès que ha despertat la segona convocatòria del Pla de Barris posa de manifest l’existència de necessitats persistents en nombrosos barris catalans. A un mes de l’obertura del termini de sol·licituds, 106 ajuntaments ja han comunicat a la Generalitat la seva intenció de presentar-se a unes ajudes dotades inicialment amb 200 milions d’euros, quantitat que podria ampliar-se fins als 400 milions si s’aproven els pressupostos catalans. Les previsions del Govern apunten que podrien presentar-se al voltant de 120 candidatures, una xifra que supera àmpliament les 83 sol·licituds registrades en la primera convocatòria.
El Pla de Barris recupera un dels programes més representatius dels governs de Pasqual Maragall i José Montilla, basat en la idea que determinades vulnerabilitats socials i econòmiques tendeixen a concentrar-se territorialment i requereixen respostes adaptades a les característiques de cada entorn. Des d’aquesta perspectiva, el programa es concep com una eina de cohesió territorial orientada a reduir desequilibris acumulats entre barris d’una mateixa ciutat. Per a això, es dirigeix a entorns que acumulen dèficits urbanístics, problemes d’habitatge, baixos nivells de renda, dificultats d’accés a oportunitats o una percepció persistent de degradació, realitats que solen estar relacionades entre si i que difícilment poden abordar-se mitjançant actuacions aïllades. Així doncs, el seu tret distintiu és la combinació d’actuacions urbanístiques, socials, comunitàries i econòmiques orientades a corregir dinàmiques d’exclusió consolidades durant anys. Els principals beneficiaris són els residents d’aquests barris, especialment aquells col·lectius amb menys recursos per compensar les limitacions del seu entorn. La premissa que sustenta el programa és que la millora de les condicions físiques del barri pot contribuir també a reforçar la convivència, la cohesió social i les oportunitats d’inclusió.
L’àmplia resposta dels municipis reflecteix que les intervencions integrals sobre els barris vulnerables continuen sent percebudes com un instrument útil de cara a abordar problemes que difícilment es poden resoldre des d’una única política sectorial. I també posa en relleu la importància que tindrà l’aprovació dels pressupostos catalans, ja que una eventual ampliació de la dotació permetrà atendre un nombre més gran de projectes.
El Pla de Barris és una oportunitat per actuar allà on les desigualtats es manifesten amb més intensitat mitjançant actuacions transversals i sostingudes en el temps. No obstant, convé mantenir expectatives realistes. Tot i que pot contribuir a millorar les condicions de vida i reforçar la cohesió social, difícilment resoldrà per si sol problemes com l’accés a l’habitatge, les desigualtats educatives o la precarietat laboral. El seu abast dependrà tant dels recursos disponibles com de la capacitat de les administracions per executar les actuacions previstes i complir els terminis compromesos, una condició indispensable perquè les inversions es tradueixin en resultats efectius, justament l’element que l’experiència comparada identifica com un dels principals reptes d’aquest tipus de polítiques.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
