El policia es podia disculpar

Notícies relacionades

Un patrimoni compartit

Calor a les aules

A l’analitzar els fets, es pot descomptar la gossada dels sindicats policials, que delaten la deficient formació del col·lectiu i la covardia de l’anonimat en massa. Des del prisma de la resolució de conflictes, el vídeo sorprèn perquè un altre membre de la unitat antiavalots aparta amb summa educació un presumpte professor, que també ocupava l’asfalt. L’enregistrament sembla un tutorial sobre les tècniques correcta i equivocada de tractar els manifestants.

Sobretot, sorprèn que a un responsable d’antiavalots no se li ocorregués la possibilitat de disculpar-se davant la víctima, una reacció també habitual de l’ésser humà immediatament després d’haver provocat una destrossa. Ans al contrari, el policia es dirigeix desafiador als qui li critiquen el comportament, amb la gestualitat de qui serà el següent. De nou, ¿per què no esmenar el disbarat? La dona agredida tenia dret a rebutjar qualsevol gest d’aproximació del violent, però l’agent quedaria fàcilment rehabilitat sense minva d’un àtom de la seva virilitat, tret de millor opinió dels sindicats que aclamaven la seva violència. El funcionari podria haver-se encarregat de sol·licitar amb prestesa una ambulància, o fins i tot de brindar algun auxili d’urgència, per a la qual cosa ha rebut la instrucció adequada. Tot hauria quedat en un incident desgraciat, en especial ara que Lleó XIV ha reconvertit els espanyols a la doctrina del perdó.