Retorns i Estat de dret

Per corregir aquesta debilitat, la norma introdueix una ordre europea de retorn, reforça el reconeixement mutu de les decisions adoptades pels estats membres i obre la porta a la creació de centres de retorn a tercers països. Són mesures controvertides, especialment per l’ampliació dels períodes i supòsits de detenció –que podran arribar fins a dos anys i afectar, com a últim recurs, famílies amb menors– i pels dubtes que planteja l’externalització de part del procés. Organitzacions humanitàries i experts en drets humans adverteixen que algunes disposicions podrien incrementar el risc de vulneracions de drets fonamentals si no van acompanyades de prou garanties i d’un control judicial efectiu.

I aquest serà un dels principals desafiaments de la seva aplicació. Els estats hauran d’adaptar les seves legislacions, reforçar les seves capacitats administratives i negociar acords amb tercers països que respectin el dret internacional i el principi de no devolució. L’eficàcia del sistema dependrà tant de la voluntat política com de la capacitat per garantir seguretat jurídica i protecció efectiva dels drets fonamentals. La viabilitat dels centres de retorn dependrà, a més, que els estats aconsegueixin acords amb països disposats a acollir-los, condició imprescindible perquè el nou model pugui funcionar a la pràctica.

La discussió sobre el reglament tampoc pot deslligar-se del context polític europeu, en el qual els governs estan responent de manera diferent als desafiaments migratoris. Mentre França planteja restringir temporalment la immigració, Espanya ha optat per regularitzar persones ja arrelades al país. Però convé evitar simplificacions. Tot i que el debat migratori s’ha endurit a tot Europa, aquestes reformes no són el resultat d’una majoria d’extrema dreta a les institucions comunitàries, que continuen sustentant-se en els acords entre populars, socialistes i liberals, sinó d’un ampli consens sobre la necessitat de corregir les insuficiències del sistema vigent, tot i que persisteixin diferències rellevants sobre com fer-ho.

La qüestió de fons no és si les decisions de retorn han d’executar-se, sinó com fer-ho i amb quines garanties. Un Estat de dret no pot renunciar ni al compliment de la llei ni a la protecció dels drets fonamentals. I el desafiament consisteix a compatibilitzar els dos principis. Perquè de la capacitat per mantenir aquest equilibri dependran tant l’eficàcia com la legitimitat del nou marc migratori europeu.