Populisme i polarització

Però l’avantatge obtingut per De la Espriella no va tancar la discussió sobre el resultat electoral. Cepeda es va negar a reconèixer l’escrutini provisional i va reclamar aclariments sobre possibles irregularitats, amb el suport de Petro. De la Espriella va respondre denunciant un intent de desconèixer la voluntat popular. La segona volta arrenca així amb una part de l’esquerra qüestionant el recompte provisional i una part de la dreta rebutjant qualsevol revisió.

La jornada s’ha d’interpretar a la llum de la situació en què arriba Colòmbia a les urnes. El país arrossega una persistent crisi de seguretat, una creixent desconfiança cap a les institucions i el desgast del primer govern d’esquerres de la seva història, que manté suports rellevants però també carrega amb expectatives de canvi només parcialment satisfetes. Un marc en el qual la polarització ha reduït l’espai per a les posicions moderades i ha accelerat el declivi del centre polític. El resultat de Sergio Fajardo i Claudia López reflecteix fins a quin punt la lògica del vot útil ha afavorit les candidatures percebudes com més capaces de derrotar l’adversari, cosa que ha transformat una competència entre diverses opcions en una confrontació entre dos blocs.

L’ascens de De la Espriella respon, a més, a més, a una tendència ja present a l’Amèrica Llatina. Com Javier Milei a l’Argentina o Nayib Bukele a El Salvador, ha capitalitzat el descontentament amb les elits tradicionals mitjançant una combinació de discurs antisistema, forta personalització del lideratge, promeses de mà dura davant la inseguretat i una intensa utilització de les xarxes socials. La particularitat colombiana és que aquest fenomen emergeix en un país marcat per la violència política i elevats nivells de polarització, factors que ajuden a explicar tant el seu atractiu electoral com els riscos que planteja la democràcia.

La segona volta decidirà qui governarà Colòmbia, però la primera ja anticipa una polarització més important i l’enfortiment de lideratges populistes en un context marcat per la desconfiança cap a les institucions, el qüestionament de la legitimitat de l’adversari i dels resultats electorals i la reducció de l’espai per a les posicions intermèdies. Amb independència de qui resulti vencedor el 21 de juny, la pròxima etapa estarà marcada per les dificultats per reconstruir espais d’acord en un país on la violència i la fragilitat dels consensos institucionals continuen condicionant la vida política.