Editorial
Una finestra per negociar
L’Havana no té cap altra opció que asseure’s a parlar i Trump ha d’abandonar les posicions maximalistes
En les últimes setmanes, responsables polítics, d’intel·ligència i militars de Cuba i els Estats Units han fet reunions d’alt nivell, cosa que indica que s’ha obert una via de diàleg entre els dos països per acabar amb el bloqueig nord-americà de l’illa i iniciar un procés de democratització. Fa dues setmanes, el director general de la CIA, John Ratclliffe, es va desplaçar a l’Havana per reunir-se amb el seu homòleg, Ramón Romero Curbelo, i divendres passat, el general Francis Donovan, cap del Comando Sud, també es va reunir amb comandaments militars cubans en els límits de la base de Guantánamo. No havia passat mai una cosa semblant des de la revolució castrista de 1959 i el començament del bloqueig. Convé constatar positivament que s’ha obert una finestra d’oportunitat per negociar pacíficament un conflicte enquistat des de la guerra freda. La disposició dels líders cubans a negociar amb l’Administració Trump posa de manifest la situació tan compromesa que viu l’illa, sense combustible i amb apagades que arriben a les 22 hores en algunes zones. El fet que hi hagi alts caps cubans que hagin acceptat aquestes reunions malgrat la imputació de Raúl Castro per un jutge nord-americà, i mentre el portaavions Nimitz està fondejat davant de les costes de Cuba, revela fins a quin punt el seu marge de maniobra és escàs i els convé aprofitar l’oportunitat.
Abandonats, a la pràctica, per Rússia i la Xina i amenaçats per una revolta popular durant l’estiu si s’aprofundeix la crisi energètica, els dirigents de l’Havana no tenen cap altra opció que negociar, cosa que dona senyals inequívocs d’una obertura democràtica. Qualsevol altra actitud suposaria avui un sofriment afegit i inútil per al poble cubà. Per la seva banda, l’Administració Trump ha d’abandonar les posicions maximalistes que nien en cercles de l’exili cubà de Miami. El record del fracàs de passades aventures, com l’intent de desembarcament a la badia de Cochinos, ha de servir per descartar una via militar. I la singularitat de Cuba tampoc permet somiar en un canvi a l’estil veneçolà. Ni el règim cubà ni l’Administració nord-americana tenen dret a fer pagar als cubans el preu d’una agonia interminable.
Negociar és l’única solució i per fer-ho cal treure profit de la finestra d’oportunitat que s’ha obert ara, sabent que no ho estarà de manera indefinida.
La reunió d’aquest divendres és la primera de la qual es té notícia en les últimes dècades entre un cap del Comando Sud i representants militars cubans en territori de l’illa. Com a part de la campanya de pressió, el president nord-americà, Donald Trump, ha arribat a insinuar la possibilitat de prendre l’illa per la força. Des d’aquest mes, el Pentàgon manté desplegat el portaavions Nimitz en aigües internacionals al Carib, la qual cosa ha intensificat la por d’una possible intervenció militar.
En aquella visita, Ratcliffe va transmetre un missatge personal de Trump en què explicava que els Estats Units estan disposats a ajudar Cuba davant la greu crisi econòmica i humanitària que travessa, però únicament a canvi de reformes fonamentals, tant polítiques com econòmiques.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
