Editorial
Pau, seguretat i oportunitat
Catalunya ha de tenir un paper en un nou panorama centrat en les tecnologies duals
Europa ha assumit que la seguretat ja no es pot donar per garantida. La guerra d’Ucraïna, els dubtes sobre el compromís dels Estats Units amb l’OTAN i la rivalitat creixent entre la Xina i els EUA han accelerat la seva aposta per l’autonomia estratègica, l’objectiu de la qual és reduir dependències en àmbits crítics –energia, telecomunicacions, intel·ligència artificial, semiconductors o defensa– i reforçar capacitats pròpies en un context internacional cada vegada més inestable.
Un canvi de paradigma que també comença a reflectir-se a Catalunya, on el II Fòrum Prensa Ibérica per a la Pau i la Seguretat a Europa ha evidenciat com un sector durant anys envoltat de recels polítics i socials comença a percebre’s des d’una altra perspectiva. La seguretat i l’autonomia tecnològica ja no s’entenen només en termes militars, sinó també com a factors vinculats a la competitivitat econòmica, la capacitat industrial i l’estabilitat europea. La transformació respon, a més, a l’evolució de la mateixa indústria de defensa, que ja no gira exclusivament al voltant de grans plataformes militars tradicionals sinó cada vegada més de tecnologies duals com la ciberseguretat, els satèl·lits, la intel·ligència artificial, els drons, les telecomunicacions i la supercomputació.
I és precisament aquest nou escenari on Catalunya parteix d’una posició favorable. Barcelona concentra universitats, centres tecnològics i un ecosistema empresarial capaç de connectar innovació i indústria, mentre sectors com l’automoció, l’electrònica, l’aeronàutica i el tèxtil tècnic disposen de capacitats transferibles a aquesta nova cadena de valor. Perquè la transformació de la defensa, cada vegada més vinculada al software, les comunicacions segures, l’anàlisi de dades o la intel·ligència artificial, ha ampliat el concepte tradicional de seguretat i ha situat les tecnologies duals al centre de l’estratègia industrial europea.
Aquest potencial ja es comença a traduir en inversió i activitat empresarial. No és casual que companyies com Airbus GeoTech, Sateliot, Oesía, TRC i EM&E hagin reforçat la presència a Catalunya ni que la Cambra de Comerç estimi que aquest sector podria generar aviat 10.000 llocs de treball qualificats. L’adaptació parcial de sectors com l’automoció, la manufactura avançada i el tèxtil cap a tecnologies duals pot contribuir, a més, a preservar capacitat productiva i reforçar la base tecnològica de l’economia catalana. Un procés en què serà determinant el paper de les grans empreses tractores per integrar pimes i empreses emergents en els grans programes europeus, facilitar transferència tecnològica i donar escala a un teixit empresarial fragmentat, però amb capacitats industrials avançades.
Amb el potencial per si sol, però, no n’hi ha prou. El sector, i ho ha reclamat, necessita inversió sostinguda, finançament, formació tècnica, agilitat administrativa i més coordinació entre administracions, universitats i empreses. Però també estabilitat i previsibilitat.
Catalunya reuneix condicions propícies per contribuir d’una manera decisiva a aquesta nova etapa industrial europea. Una cosa que, en un sistema internacional cada vegada més incert, ja no respon únicament a una qüestió de seguretat, sinó també de competitivitat, progrés i llibertat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
