La Portada d'El Matí de Catalunya Ràdio

Que no s'oblidin d'allò important

2
Es llegeix en minuts
Que no s'oblidin d'allò important

Aquesta setmana, l'allau de casos als tribunals eclipsa per complet l’actualitat. L'agenda política s'escriu a cop de sumari, amb una llista de causes que s'acumulen al voltant del govern de Pedro Sánchez i, sobretot, del PSOE.

Hi ha acusacions molt greus en marxa, que hauran de confirmar-se als tribunals. I això vol dir temps i paciència. Però, en paral·lel, hi ha qüestions també greus i urgents que no admeten cap de les dues coses: ni temps, ni paciència.

Mentre ocupem portades parlant de l'escorcoll policial al despatx de l'expresident Zapatero, la realitat quotidiana de la gent continua. Com per exemple, la crisi de l'habitatge. O les imatges de l'UCO plantant-se a la seu del PSOE per requerir informació sobre la trama Leire Díez conviuen amb una inflació a l’alça i preus dels aliments pels núvols.

Estem pendents del judici al germà del president Sánchez, que comença tot just avui. Una carpeta més sobre la taula. I, mentrestant, infraestructures clau per al país continuen encallades. Esperem la sentència de l'exministre Ábalos pel cas de les mascaretes, o del cas Kitchen, aquest, protagonitzat pel PP.

Tot això, la mateixa setmana que s'encadenen a Catalunya i a tot Espanya les vagues de mestres i professors.Ahir, la reunió entre la Conselleria d’Educació i els sindicats es va tornar a acabar sense acord.

És normal que el focus informatiu es fixi en les novetats dels casos de suposada corrupció, però una realitat no ha de tapar tant l'altra, i els problemes de la ciutadania no poden estar pendents de sentències judicials futures. Quan la justícia truca a la porta del poder, no es pot mirar cap a una altra banda.

També és evident que la suposada corrupció s’ha de provar. La presumpció d'innocència és un dret fonamental per a tothom, però l’espiral mediàtica contribueix a difuminar problemes que són molt importants per a la ciutadania. 

I, sobretot, una qüestió inevitable, i és que una cosa és ocupar el poder, aguantar la posició i mantenir-se a La Moncloa i una altra de molt diferent és governar. Governar vol dir impulsar projectes. Vol dir tenir la força per aprovar mesures, o pressupostos que ajudin a millorar les condicions de vida.

I per governar una democràcia parlamentària, hi ha una condició bàsica: tenir una majoria de diputats que t'acompanyi. Que et permeti tirar endavant les lleis necessàries per transformar la realitat. Això és el que realment ha d'aclarir Pedro Sánchez.

Notícies relacionades

Més enllà del fangar judicial, més enllà de la polèmica política...La gran qüestió que Sánchez ha de respondre és amb quins suports esgotarà la legislatura. Com es governa el país sense una majoria al Congrés? 

Les investigacions judicials segueixen el seu curs. Mentre l'executiu concentra les energies a defensar-se, els problemes de la ciutadania no s’aturen. Per sobre de les polèmiques, governar continua sent el repte més gran…I també la principal incògnita que sobrevola una legislatura incerta.