Presumpció tensionada

Els fets que recull la interlocutòria judicial són espinosos i apunten a possibles indicis que la jutge considera rellevants per sostenir l’acusació. La magistrada considera descartada la hipòtesi d’una simple relliscada accidental a partir dels informes forenses i de muntanya elaborats pels Mossos d’Esquadra. Segons la investigació, l’empremta localitzada en el punt de caiguda no seria compatible amb un lliscament fortuït, mentre que l’anàlisi de les lesions del cos d’Isak Andic apuntaria a una caiguda incompatible amb un simple accident. S’hi afegeixen les incoherències detectades en les declaracions del fill del mort, les seves visites prèvies al lloc dels fets que inicialment hauria ocultat i el suposat mòbil econòmic derivat de la intenció de l’empresari de modificar el seu testament per crear una fundació. Circumstàncies que s’hauran d’aclarir i per a les quals la defensa haurà de trobar una explicació alternativa a la que ha argumentat la jutge.

Els indicis recollits per la jutge justifiquen una investigació exhaustiva i mesures cautelars. Per això, ha acordat presó provisional eludible mitjançant una fiança d’un milió d’euros a l’apreciar risc de fuga per la gravetat de l’acusació i la possible pena. Però la interlocutòria també reconeix que Jonathan Andic ha col·laborat amb la justícia, no té antecedents i manté arrelament familiar i professional a Espanya. En la resolució, per tant, conviuen la gravetat de les sospites i el reconeixement de garanties processals que s’han de preservar.

Per això, l’obligació de salvaguardar la presumpció d’innocència també s’hauria de reflectir en la gestió pública del cas. L’exposició de Jonathan Andic emmanillat i accedint a peu davant de les càmeres als jutjats de Martorell torna a situar el focus en com es protegeix aquest dret durant la instrucció judicial. I en aquest cas l’acusat ha disposat d’una protecció inferior a la que s’aplica en molts altres casos. Aquestes imatges –en el seu cas i en el de qualsevol altra persona– projecten una idea de culpabilitat anticipada i alimenten el judici paral·lel, especialment en un cas de tant impacte mediàtic com aquest. Així, la presumpció d’innocència no s’ha de limitar a la sentència final, sinó reflectir-se també en la forma en què es gestiona l’exposició pública de l’investigat.

Res d’això implica infravalorar la gravetat dels indicis ni qüestionar la tasca policial ni judicial. L’acusat haurà d’oferir explicacions convincents sobre les contradiccions, les visites al lloc dels fets o la desaparició del seu telèfon mòbil. Però precisament perquè l’acusació és tan greu és necessari extremar les garanties processals i actuar també amb responsabilitat mediàtica per evitar que el judici públic s’avanci al judicial.