Poca visibilitat, però més ben preparats

El nostre entorn, amb un creixement demogràfic extraordinari i amb el repte del canvi climàtic, també pateix uns ajustaments que afecten les relacions més immediates en el mercat laboral, en el de la vivenda o en les relacions personals i de veïnat. I, de nou, amb la sensació que els canvis que poden arribar impactaran encara més en l’estructura economicosocial vigent, amb un risc de creació de desigualtats que superarien les actuals i un marc juridicolegal cada vegada menys capaç de garantir el sistema de drets actuals i un Estat social que pateix tensió a les seves costures.

Tot això provoca una falta de confiança a causa de l’escassa visibilitat que tots aquests canvis generen sobre el futur i, encara més, per les estridències amb què es manifesten o per l’agressivitat amb què es volen imposar. I és aquesta falta de visibilitat i l’elevat volum de les acusacions entre líders polítics el que causa una angoixa sobre un futur que no es dibuixa amb la certesa i la il·lusió que un desitjaria.

Que la incertesa no ens faci caure en el derrotisme ni en el pessimisme.

Aquest no és un fenomen nou, sinó que s’ha donat en altres moments de la història. Escrivia Albert Einstein fa gairebé un segle unes notes sobre la seva visió del món que avui ressonen i semblen projectar-se sobre la nostra actualitat: "En la política no només falten líders, sinó que també s’han reduït notablement la independència intel·lectual i l’esperit de justícia dels ciutadans. L’organització democràtica i parlamentària, que pressuposa aquesta autonomia, s’ha debilitat en molts llocs; han sorgit dictadures, que són tolerades perquè el sentit de la dignitat i dels drets individuals ja no està prou viu. [...] No és estrany, doncs, que apareguin per tot el món profetes que anuncien l’ocàs de la nostra cultura. Jo no pertanyo a aquesta classe de pessimistes, sinó que crec en un futur millor".

Avui, com en tants altres períodes de la nostra història, les actuacions dels nostres líders i la realitat del nostre entorn provoquen una boira que no ens deixa veure la vall que tenim davant... i no hi ha manera de saber si som davant d’una vall frondosament verda o si, al contrari, ens trobem davant d’una escarpada muntanya impossible d’escalar. Però ningú pot negar que aquesta boira la vam divisar des del cim més alt que mai hagi assolit la humanitat.

La falta de visibilitat no ha de fer-nos caure en una valoració negativa del moment que vivim i, especialment, no podem permetre que el nostre context –especialment a Espanya, però en general arreu del món– es vulgui descriure com clarament pitjor respecte al que es vivia en aquest mateix entorn fa tan sols unes dècades. El servei mèdic universal, l’educació pública, la llibertat d’expressió i la llibertat que es viu als carrers, l’emprenedoria i el nombre de projectes que sorgeixen des d’àmbits que fins fa molt poc era impensable que poguéssim tan sols aspirar-hi.

Notícies relacionades

Una qüestió de memòria i dolor

Deixar treballar la justícia

No podem rendir-nos al derrotisme ni a la desconfiança. Es podria arribar a acceptar un fracàs si, quan s’aixequi la boira, ens adonem que el repte que teníem davant era majúscul, però en cap cas podem renunciar al futur perquè no acceptem que el present és molt millor que el dels nostres pares o els nostres avis.

Entre tots hem construït una realitat socioeconòmica que avui és clau per superar els reptes que venen, i no podem menysprear-la. Al contrari, avui ens toca valorar-la i proclamar tot el que té de positiu. Si patim poca visibilitat és perquè hem innovat tant que ens costa entendre cap a on ens porten aquestes transformacions. Però que aquesta escassa visibilitat no ens confongui ni ens faci ser pessimistes davant una realitat evident: anem més ben equipats i estem molt més preparats per al repte del que ho estaven les generacions anteriors.