RAS I CURT

Rosalía, l’estrella "estudiant"

Rosalía, el viernes en el tercer concierto de los 4 que ofreció en Barcelona de la gira Lux. / Gemma Martínez

Rosalía va sortir a l’escenari dissabte a la nit a Barcelona –"la meva ciutat", va dir diverses vegades— amb una imatge molt poc habitual en un concert de gran format. Anava dins d’una caixa i vestida de ballarina clàssica, amb tutú i sabatilles de punta. Lleugera i concentrada, com si fos una figura sortida d’un quadre de Degas, va interpretar diverses peces, entre les quals Sexo, violencia y llantas i Reliquia. Just després, es va aturar un moment i va assenyalar el públic per donar les gràcies a la seva professora de ballet. La va nomenar –Tatiana Yerakhavets– i va explicar que, el mes i mig anterior a l’inici de la gira, l’havia ajudat amb "una disciplina difícil, d’una bellesa extrema". I va afegir, de manera gairebé casual, que abans no sabia res de ballet. "Sempre seré una estudiant", va dir emocionada, abans de reivindicar els "mestres" de la seva vida.

Hi ha alguna cosa de subversió en l’escena. En una cultura que tendeix a presentar l’èxit com un punt d’arribada, i en una indústria obsessionada amb l’estrella que ho sap tot, Rosalía es presenta com a aprenent. D’altres blinden un estil i el converteixen en marca: repetició com a garantia, risc com a amenaça. Rosalía, figura global que ha redefinit el pop contemporani, juga al contrari. On s’espera repetició, introdueix exploració, tant en l’àmbit musical com en el de l’escena.

Notícies relacionades

Alhora, aquest moviment conviu amb un altre de més íntim. En aquest mateix escenari, la nit anterior, va voler donar les gràcies a la seva mare i a la seva germana, "les dones de la meva vida". Una afirmació d’origen: sense elles no seria qui és. Entre les dues escenes es dibuixa una mateixa lògica, l’èxit en xarxa. Mestres, família, vincles. Gent concreta, amb nom i cognoms.

Si de veritat Rosalía es pren seriosament aquesta identitat d’estudiant, la seva carrera encara pot estar molt oberta. Si continua aprenent, continuarà canviant. I no sabrem del tot qui serà la pròxima vegada que torni a la seva Barcelona "poderosa". Potser aquí hi ha el més estimulant de Rosalía: no tant el que ja és, sinó la sospita del que encara pot arribar a ser.

Temes:

Barcelona Ballet

Inicia sessió 0 Comentaris

¿Hi ha sortida a la vista?

Incoherències en la política exterior