Ponts de tinta entre generacions
Amb el Saló del Còmic de Barcelona passa una cosa curiosa, i aquesta edició ha sigut més sorprenent que cap altra. Entrar al recinte i passejar-se pels seus estands i atraccions et transporta, per uns dies, a un univers alternatiu que destil·la tot el que està bé: la diversitat ha polvoritzat les xifres de cites anteriors, amb dones finalistes i premiades en gairebé totes les categories igual que omplen les acadèmies i empreses d’il·lustració i fins i tot els concursos infantils que es van organitzar. Amb mirada internacional, han compartit espai la tradició europea, l’americana i l’asiàtica, en una ONU cultural sense fronteres d’inspiració i reconeixement mutus. Però sobretot amb un relat que beu del passat, honra les arrels i les projecta en les noves generacions que vessen il·lusió igual que els adults que no renunciem a la passió d’imaginar la vida en vinyetes. Som legió les persones a qui ens va atrapar en la infància aquesta manera d’explicar-nos el món.
Una de les mostres d’aquesta edició, dedicada a les millors obres del Segle d’Or espanyol, interpretava les obres literàries que són cànon en la nostra cultura, des de La vida és sueño fins a Fuenteovejuna o La Celestina, amb plafons gegants amb il·lustracions del dibuixant Ken Niimura i textos breus a tall d’introducció d’Oriol Corcoll Arias per fer-les més accessibles al públic. L’exposició no podia ser més oportuna en una societat abocada a una atenció mínima, concentrada en scrolls infinits, vídeos curts i textos diminuts, i ha ofert una finestra d’excepció a conèixer millor aquest patrimoni que pot suposar un xoc cultural total per a molts joves i nens.
Notícies relacionadesVivim en un món de paradoxes i, per això, el terreny de la imaginació i les seves formes il·lustrades és un pont perfecte per encaixar els canvis veloços que travessem, separant el gra de la palla i fixant la memòria valuosa del que importa davant el que només hem de transitar amb lleugeresa. Un creador de fantasies animades com Hayao Miyazaki, premiat amb el seu Studio Ghibli per la humanitat del seu treball amb el Princesa d’Astúries, va saber imprimir en el vol impossible dels protagonistes d’El castell ambulant sobre les teulades amenaçadores d’una ciutat un rumb per seguir: el del mag Howl, que trasllada la seva fortalesa pel cel per fugir de la guerra. El japonès Miyazaki està en l’ànima que mou el traç de l’últim dibuixant que va trepitjar el Còmic Barcelona, Pen So, junt amb un grapat d’artistes vinguts expressament de Hong Kong aquest any, i que projecta en la seva meravellosa See you in memories, primera de les seves obres traduïdes a l’espanyol. La protagonista d’aquest còmic-joia és una noia desmemoriada que reconstrueix els seus últims anys gràcies a un quadern d’il·lustracions d’un món que ja no existeix, que encapsula la nostàlgia i que, tot i que dona pistes i records per valorar la vida, també comporta riscos si no sabem quan deixar-los enrere per avançar.
Passat, present i futur se sostenen en un difícil equilibri que, com a funambulistes, ens permet transitar el traç que dona forma als dibuixos.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
