Acord ampli per a l’escut
Acord ampli per a l’escut /
Demà se sotmetrà finalment a votació el decret del Govern amb les mesures per fer front a les conseqüències de la guerra a l’Iran. L’Executiu rebutja així la petició del president del PP, Alberto Núñez Feijóo, d’ajornar aquesta ratificació parlamentària, per a la qual hi ha un mes de termini, i aprofitar aquell interval de temps per negociar l’ampliació de l’escut social amb algunes de les propostes dels populars. És cert que, tot i que faltava encara per conèixer-se la postura definitiva del PNB i Bildu sobre aquest decret, tot indica que el Govern no tindrà dificultats per tirar-lo endavant perquè probablement els dos grups bascos hi votin a favor, de la mateixa manera que ja han anunciat que faran Junts i ERC, mentre que Podem va comunicar la seva abstenció. Si no hi hagués canvis en aquestes posicions, les ajudes previstes rebran demà la convalidació parlamentària.
No obstant, i atesa la gravetat de la situació energètica i econòmica que està causant la guerra a l’Orient Mitjà i que encara pot empitjorar si la contesa es prolonga en el temps, seria més que recomanable que les mesures per adoptar del Govern per pal·liar els efectes que ja està tenint en la contracció de l’economia i en la pujada dels preus de l’energia i els aliments anessin acompanyades de l’acord més ampli possible al Congrés dels Diputats. Evitaria ensurts en les votacions, que mai són descartables, però sobretot permetria afrontar amb un acord de país un moment que no sembla que es resolgui ben aviat, ja que fins i tot si la guerra es parés aviat, una incògnita difícil d’aclarir en aquest moment, el mal causat ja a les infraestructures energètiques del golf Pèrsic és de tal magnitud que la normalització en la producció i distribució del petroli i el gas tardarà temps a regularitzar-se. No es tracta, per tant, d’una circumstància passatgera sinó d’un procés que pot prolongar-se en el temps i requerir més difícils decisions per fer front a les seves conseqüències.
És en aquesta perspectiva en què resulta encara més incomprensible la decisió de Pedro Sánchez de rebutjar la pausa que li proposa Feijóo per asseure’s a negociar amb el PP un ventall més ampli de mesures que, en cas de fer-ho, podrien ser aprovades amb una amplíssima majoria dels vots de la Cambra. Tot i que hi hagi diferències entre PSOE i PP sobre com afrontar aquesta crisi, l’acostament de posicions sempre és possible i aconseguir-ho, o almenys intentar-ho, transmetria a la ciutadania un plus de confiança en la política i en els seus representants en una conjuntura que se sap crucial. Més encara si es té en compte que es desconeix quant pot durar la guerra i quines seran les repercussions exactes per a l’economia mundial, que ara només s’intueixen, tot i que alguns experts vaticinen que seran les més greus de la història recent. La desconfiança personal entre el president del Govern i el líder de l’oposició no hauria, en cap cas, de justificar l’absència d’un acord en aquest crític context que, atesa la gravetat, exigeix d’un exercici de responsabilitat, i probablement també de generositat, per part dels principals líders polítics.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
