Una Espanya que es buida

Una altra dada que ajuda a entendre el fenomen: el món rural representa el 24% del PIB amb un 2% de treballadors, molt per sota de la mitjana europea, situada entorn del 17%. Des de les xifres més crítiques (com els més de 1.800 nuclis poblacionals amb un sol veí, especialment a Galícia, Astúries i les dues Castelles) fins a les que ens informen d’un futur no gaire encoratjador, sense relleu generacional (el 30% de la població rural té més de 65 anys), el cas és que l’Espanya Buidada s’ha convertit en un problema estructural i multifactorial, amb més retòrica electoral que no pas solucions efectives.

Com denunciava fa uns mesos la plataforma Salvem el Món Rural Agredit, que agrupa prop de 500 col·lectius, la despoblació va lligada, en un cercle viciós, al desmantellament dels serveis públics (en sanitat i educació, amb tancaments d’escoles i centres d’atenció sanitària), a la falta de recursos, a la dificultat d’accés a l’habitatge (per paradoxal que sembli, hi ha dèficit en aquest sentit, amb segones residències ocasionals, cases deteriorades i abandonades) i, per exemple, a la deficient xarxa de comunicació i transport. A més, hi ha molts nuclis rurals que es veuen embolicats en una dinàmica que, aparentment, podria proporcionar riquesa i que, a la pràctica, genera més problemàtica ambiental, com per exemple la proliferació de macrogranges, parcs eòlics i plantes de biogàs, sense incidir notòriament en unes perspectives plausibles d’ocupació i vies de creixement.

El reportatge que publica EL PERIÓDICO, però, aporta fets positius, com les accions dutes a terme per empreses emergents o iniciatives personals que es basen justament en una anàlisi de la precarietat dels serveis i en la necessitat d’estar atents a les necessitats peremptòries dels habitants d’aquestes zones. Emprenedors que van des del sector de l’alimentació fins al de la sanitat, passant pel de la perruqueria, exemples tots d’una altra manera d’entendre el negoci, més pròxima al canvi ancestral o a la solidaritat efectiva que no pas al compte de resultats.

D’altra banda, la introducció de la tecnologia i de les aplicacions de la intel·ligència artificial permet entreveure un futur per a entitats municipals en decadència, sempre que les comunicacions i la banda ampla siguin, globalment, una realitat. En el cas de Catalunya, amb 608 municipis considerats "rurals", un 65% del territori, l’Estatut de Municipis Rurals, amb mesures per fomentar l’arrelament en el món rural i amb mecanismes per regular els efectes econòmics, és un pas que cal tenir en compte per capgirar la situació.