Mitigar el cost de la guerra
Mitigar el cost de la guerra /
L’endemà que el Banc Central Europeu advertís que la prolongació de la guerra de l’Iran pot provocar una pujada de la inflació fins a més del 6% a l’eurozona, el Govern de Pedro Sánchez va aprovar un reial decret llei amb un paquet de mesures destinades a mitigar els efectes d’aquesta guerra sobre els consumidors i les empreses. Entre les vuitanta mesures anunciades pel president del Govern, valorades en uns 5.000 milions d’euros, destaquen la reducció del 21% al 10% de l’IVA dels carburants, l’electricitat, el gas natural i els pèl·lets. L’adopció d’aquest paquet de mesures, que n’inclou d’altres de destinades específicament a transportistes, agricultors, ramaders i pescadors, resulta sens dubte positiva, en la mesura que el preu del carburant té efectes directes i derivats sobre el cost de la vida.
De tota manera, l’adopció d’aquest escut social ha anat acompanyada d’un agre debat entre el PSOE i els seus socis de govern, que va arribar a retardar l’inici del Consell de Ministres i es va tancar amb una solució salomònica de dubtosa eficàcia. D’una banda, els ministres de Sumar han exigit que es doti la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) de noves capacitats per perseguir les empreses que puguin aprofitar-se de la rebaixa impositiva per augmentar els beneficis, com va passar, en alguns casos, amb les mesures adoptades durant l’epidèmia de la covid. Una mesura que pot suposar un gest de cara a la galeria, ja que la CNMC té unes facultats limitades, l’ampliació de les quals no s’especifica, per supervisar i encara més sancionar els qui puguin vulnerar les mesures destinades a controlar la pujada de preus.
D’altra banda, és significatiu que la reunió del Consell de Ministres no pogués començar fins que Pedro Sánchez no va acceptar la petició dels seus socis d’establir una congelació dels lloguers durant els pròxims dos anys, a l’estil del que es va aprovar durant la pandèmia. Un moment de tensió com aquest no és simple salseig: puja un grau més la incertesa sobre l’estabilitat de la legislatura.
Incloure aquesta mesura en un segon decret llei és una operació d’enginyeria parlamentària amb què Sánchez pretén facilitar el sí a les mesures fiscals als grups parlamentaris situats a la dreta del PSOE, i singularment al PNB i Junts, partidaris de rebaixar impostos i satisfer Sumar i altres grups situats a la seva esquerra, que reclamaven incloure mesures relatives a l’habitatge. Per una vegada, evita el recurs viciat d’incloure mesures de diversa orientació en una mateixa normativa per posar oposició i socis en el compromís d’escollir entre bloqueig o acceptació de mala gana. Però, sense una majoria assegurada per resoldre el tràmit parlamentari de les mesures que suposen controlar, encara que sigui temporalment, el lloguer de l’habitatge, la victòria de Sumar passa a ser provisional i efímera. En la compareixença, Pedro Sánchez es va vanagloriar d’aprovar l’escut social més destacat dels que han aprovat fins ara altres països europeus, però va continuar sense explicar com pensa enfilar la majoria necessària per aprovar els Pressupostos del 2026. De manera que l’estalvi de 5.000 euros s’haurà de fer en detriment d’altres partides socials, com ell mateix va reconèixer.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
