Acord sobre el desacord

Som davant d’un d’aquests episodis que allunyen la política dels ciutadans i obren les portes de bat a bat al populisme. Des del mer sentit comú no té raó de ser que un partit investeixi un president si no té la intenció de permetre-li governar. I de la mateixa manera un president no es pot comportar com si tingués majoria absoluta quan disposa de 42 diputats, que són molts, però no suficients. Si tots dos semblen haver oblidat aquesta doble realitat en les últimes setmanes de negociacions és per elements aliens a l’interès general dels catalans, que, no ho oblidem, no és exclusiva de cap partit ni grup parlamentari sinó precisament de la suma de tots, o de tots els que vulguin arribar a acords. S’ha guanyat temps per llimar asprors, però el repte continua sent el mateix: aprovar els pressupostos que Catalunya vol i necessita. La família socialista ha d’entendre que Catalunya és ara com ara el principal govern autonòmic que conserva i el que pot tenir més continuïtat. Tota estratègia socialista ha d’incloure una estratègia per a Catalunya, com ha sigut el cas des que Pedro Sánchez pilota el partit, i un excés de tacticisme no ha d’entelar el sentit final de la legislatura espanyola, que no ha sigut cap altre que recuperar la convivència i la institucionalitat a Catalunya. Al seu torn, Esquerra ha de ser conscient, com predica cada dia el seu portaveu parlamentari al Congrés, que els avanços que pugui aconseguir per a Catalunya són indissociables del manteniment d’una majoria progressista a Madrid... i a Barcelona. ¿Potser és un escenari transitable per a Junqueras un govern de Junts a la Ciutadella amb un del PP a la Moncloa?

Aquesta és la perspectiva amb què les dues formacions han d’afrontar les pròximes setmanes. Tots dos diuen que l’acord és possible. El conjunt de Catalunya pensa que a més és necessari. Si Esquerra ha començat a mostrar una certa ductilitat en el tema de l’IRPF situant-lo en un àmbit més ampli, que és el de la cessió de sobirania, el grup socialista haurà de trobar la fórmula de fer el mateix, sigui amb aquest tema o amb un altre d’equivalent. Tot i que Junqueras també ha de ser conscient que ara no és temps d’inestabilitat, que pot donar rèdits a curt termini, però castiga a la llarga.