Trump fa xantatge a l’OTAN

És problemàtic per als socis de l’OTAN acudir en ajuda de Trump encara que ell amenaci l’Aliança amb "un futur molt dolent". Com ha recordat Kaja Kallas, la proposta de la Casa Blanca no encaixa amb els objectius defensius especificats en el Tractat de l’Atlàntic Nord, que es limiten a aquesta regió del planeta. Però aquell futur ja és aquí. Quan el soci més poderós de l’aliança és el que amenaça d’annexionar-se territoris dels aliats, coqueteja amb el règim de Putin i posa en perill les seves economies amb una acció unilateral, no es tracta només que la reciprocitat i la lleialtat entre aliats hagi saltat pels aires. Sota la presidència de Donald Trump, els EUA no són els que protegeixen els seus socis del perill. Els EUA s’han afegit a la llista de perills que els sotgen en aquest nou món sense regles i als quals encara han d’aprendre com respondre.

No és acceptable per als països europeus (i per a d’altres com Austràlia, el Japó o el Canadà) veure’s compromesos en una guerra quan Trump demana ajuda als que sempre es van pronunciar en contra d’una mesura tan extrema a l’inestable Orient Mitjà. Però no és menys cert que, com cínicament els ha recordat el president dels EUA, el bloqueig d’Ormuz els pot afectar més a ells que al país que ha desencadenat una guerra que amenaça d’allargar-se, amb conseqüències imprevisibles i a la qual no se li veu sortida. Europa i la resta d’aliats occidentals, per tant, no es poden doblegar als designis de Trump, però tampoc limitar-se a esperar que ell arregli la seva destrossa.

A l’espai europeu avança la idea que cal que els Estats Units i Israel aturin al més aviat possible les hostilitats per obrir la via diplomàtica. Només en el marc d’una desescalada, i no com a col·laboradors d’un dels bel·ligerants enmig de la guerra, poden els Vint-i-set participar en una missió d’escorta i protecció del trànsit marítim. O en el marc d’una implicació de l’ONU en un dispositiu de seguretat a l’estret d’Ormuz, improbable perquè els Estats Units s’hi oposarien en el Consell de Seguretat.

Com era de preveure, la UE es mou en un mar de dubtes, mentre els seus ministres d’Afers Estrangers busquen una fórmula comuna. Enmig de la rotunditat de manifestacions d’Alemanya i Espanya, els dubtes de molts i la indeterminació del Regne Unit, que semblava en principi decidit a afegir-se a la proposta de Trump, sembla encara llunyana la possibilitat que es concreti una posició unitària. Però per als socis europeus serà un mal pas no actuar de manera conjunta en la gestió d’una crisi que repercuteix tan directament en la butxaca dels consumidors i en les perspectives de les seves economies.