El MNAC s’acosta a la ciutat
El nuevo Museu dArt Nacional de Catalunya (MNAC)
La història del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), amb gairebé cent anys d’existència, és convulsa i oscil·lant, entre l’empenta inicial, els llargs períodes de clausura i la constant renovació, amb un dèficit d’espais i un model amb límits temporals que restringia el seu horitzó i que va impedir, des de la seva mateixa creació, l’exposició permanent de l’art fet a Catalunya des del romànic fins a la contemporaneïtat. Amb poc més de 20.000 m2 de superfície útil, era necessària una ampliació per donar cabuda "a la sencera creació artística del país", com plantegen els seus responsables. És a dir, una visió global de la cultura artística catalana, tant en el cronològic –una tasca que fins ara havia assumit el mateix MNAC però no en allò referent al contemporani, el Macba– com amb la incorporació de formes d’expressió fins fa no gaire negligides, com la fotografia.
El nou MNAC podrà finalment corregir aquests errors que s’arrosseguen del passat i d’exhibir ja sense limitacions els fons artístics públics i dipositats per col·leccionistes particulars. I a partir d’aquesta base, incorporar nous criteris museístics. En els últims anys, hem assistit al conflicte de les pintures murals de Sixena (encara per resoldre); al nomenament d’una mena de comissari, en la figura de Manuel Borja-Villel, que va tensar les costures internes del museu amb criteris dispars a l’actual direcció, i, finalment, als recursos contra el projecte arquitectònic guanyador, que no han prosperat. Ara, finalment, el MNAC del futur es posa a caminar. No es tracta tant de "créixer", sinó d’"acabar" el museu, com ha declarat el seu director ("Entraràs per Taüll i sortiràs per Perejaume"), amb referència al llegat medieval i a una de les figures més consolidades de l’art contemporani. Una ambició que requereix els nous 13.000 m² d’espai expositiu previstos en el projecte presentat ahir.
Els guanyadors del concurs, l’equip HArquitectes i Crist&Gantenbein, han plantejat una solució per a la reutilització d’un espai pràcticament en desús –el Palau Victòria Eugènia, de Puig i Cadafalch- connectant-lo amb el Palau Nacional amb un passatge els converteix en un sol edifici i acosta l’accés del MNAC a la ciutat. Coincidint amb la celebració, el 2029, del centenari de l’Exposició Universal, el pendent de vocació més urbana de Montjuïc, des de la plaça d’Espanya, el Paral·lel i la Gran Via fins al Palau Nacional, viurà una transformació radical de la qual el MNAC serà la peça central, però no única, amb nous equipaments públics, nous carrers i habitatges de protecció oficial i una remodelació de la zona de la Font Màgica.
El nou MNAC es connectarà amb aquesta nova trama urbana: més accessible, sobretot si arriba a bon terme l’ampliació de la línia 2 del metro, i embastant un centre que ha de ser referència a nivell internacional amb la resta d’oferta cultural de la muntanya i de la ciutat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
