Comptes contra la incertesa

El rellotge de la tramitació dels pressupostos de la Generalitat avança inexorable al Parlament. Dels tres grups que van recolzar la investidura del president Salvador Illa, només dos donen suport en el dia d’avui als comptes que s’han presentat a la Cambra, el PSC i Comuns. Esquerra continua negociant amb el Govern, però ha presentat una esmena a la totalitat que en el cas de prosperar faria que se n’anés en orris el projecte i, possiblement, la legislatura. Els negociadors d’un i altre signe coincideixen que els acords pel que fa als pressupostos en si mateixos són més que possibles. Però la direcció d’Esquerra manté un veto polític pel que denominen els "fonaments de la legislatura", pels quals els socialistes havien de presentar un model de finançament autonòmic acordat amb els republicans, cosa que han fet, i avançar en la cessió de la recaptació de l’IRPF, cosa que està pendent de la fórmula tècnica per aconseguir-ho i de l’oportunitat política d’anunciar-ho, tot i que el projecte de pressupostos preveu dotar de més recursos l’Agència Tributària, requisit imprescindible que no té sentit si no hi ha la voluntat de desplegar la recaptació. Una dotació de recursos que, per cert, no es va fer quan els republicans van ocupar la cartera d’Economia i, presumptament, estaven preparant la independència.

No és el moment de mirar al passat sinó al futur. El PSC paga ara la desconfiança generada en els republicans en el passat, especialment en el debat de l’Estatut amb Zapatero i en els primers anys de Sánchez amb el govern de Pere Aragonès. Mirem el present. La deriva de Donald Trump ens ha portat a una nova guerra que ja es nota a les gasolineres i que expandirà la inflació per tota l’economia mundial, també la catalana. L’economia catalana viu encara un bon moment que es podria reflectir en la despesa de la Generalitat si s’aproven els pressupostos i contribuir a apaivagar les conseqüències de la guerra en les persones i en les empreses. Els agents socials recolzen aquests comptes, tant sindicats com patronal. Els alcaldes de tot signe, apressats per la pressió demogràfica, exigeixen que s’aprovin. Els votants dels tres partits implicats, inclosos els d’Esquerra, recolzen majoritàriament que el projecte tiri endavant segons l’enquesta del GESOP que publiquem avui. Salvador Illa i Oriol Junqueras no poden fallar a Catalunya en aquest moment. Davant més incertesa, la responsabilitat dels polítics és solucionar els problemes de la gent fins on puguin, no amb promeses màgiques sinó amb les eines que tenen al seu abast.

Aquí no es tracta de fer un pressing Esquerra que tant agrada als bots d’un o altre signe. Aquí es tracta de posar en valor que Esquerra ha sabut llegir la realitat social catalana després de l’1-O i ha fet una contribució a la recuperació de la institucionalitat que no se’n pot anar en orris de la nit al dia. El preu d’afavorir la inestabilitat pot ser més gran que el de no aconseguir tots els compromisos. I el PSC ha de fer els esforços que siguin necessaris, pensant en els catalans. Catalunya necessita pressupostos, Catalunya vol pressupostos, Catalunya ha de tenir pressupostos. Contra Trump.