610,8 km
Lliçons d’(in)seguretat
Imagen de una detención de los Mossos en Barcelona /
Exceptuant l’habitual salutació inicial, bon dia, bona tarda, no solc conversar mai amb el company o companya de seient que em toca al tren o a l’avió. Dimarts va ser una excepció, però. A l’Iryo de les 19.29 que anava de Madrid cap a Barcelona, abans de sortir, l’home que m’acompanyava es va disculpar per haver parlat una mica, només una mica, amb la seva filla d’uns 20 anys, que anava acompanyada, tres files davant nostre. Li vaig preguntar pel seu origen. Ciutat de Mèxic. Van arribar a Barajas el mateix dia i iniciaven un viatge per Europa. Primera parada Barcelona, a casa d’uns amics. Com que no he tornat a Mèxic des dels anys 90, no va tenir cap objecció a explicar-me com estava el seu país. El poblet de pescadors que era Playa del Carmen, on solia escapar-me per Setmana Santa des de Nova York, seria avui irreconeixible; D. F., on vaig passejar tranquil·lament anant d’entrevista a conferència de premsa, és molt més insegura; per no parlar de Monterrey –la ciutat més lletja que he conegut– i altres regions, avui controlades pel narcotràfic.
Per a un mexicà, visitar Europa és una delícia, tot i que li vaig advertir que, a causa d’un accident recent del qual ell estava perfectament informat, els trens d’alta velocitat anaven més lents de l’habitual. No se’m va acudir res millor que dir-li que Espanya i Barcelona, mantenint la precaució habitual dels llocs turístics, eren molt segurs. Faltava veure què passaria en aquest viatge.
Notícies relacionadesI va passar. Després d’haver estat en mode silenci passada la conversa inicial, a les 22.30, ja amb un retard considerable sobre l’hora prevista d’arribada, el tren es va parar inesperadament a l’estació de Camp de Tarragona. Al cap de 15 minuts ens informen per la megafonia interna que el tren s’ha vist obligat a parar perquè s’havia denunciat un robatori comès per dos lladres que anaven de vagó en vagó i que havien amenaçat la tripulació al ser descoberts. S’havia d’esperar l’arribada de la policia perquè detingués els lladregots, com així va ser. El meu company de seient em va somriure educadament, aixecant les celles, quan va sentir les causes de la parada.
A l’arribar a les 23.30 a la inhòspita estació de Sants de Barcelona, immersa en plena renovació i amb absència –no vaig veure un sol policia– absoluta de seguretat, em vaig acomiadar del company de viatge. Pujant caminant cap a casa, al principi del carrer Numància, una persona m’adverteix en anglès que tinc la jaqueta tacada i em pregunta si pot ajudar-me. Li dono les gràcies i segueixo, més de pressa, el camí sense mirar enrere. De seguida saps que –com va passar amb l’exbasquetbolista Audie Norris–, els lladres volen despistar per robar. L’endemà al matí, després del pas per la tintoreria, entro a la caserna dels Mossos a la travessera de les Corts. Em comenten que la pròxima vegada truqui a l’acte al 112 per avisar del que ha acabat de passar (¿mentre volen robar-me?) i hi envien una patrulla. Espero que el meu company de seient mexicà hagi tingut una bona estada.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
