3
Es llegeix en minuts
Com ens pot ajudar la IA

Com ens pot ajudar la IA / 5

Quan ChatGPT es va presentar al públic general (el novembre del 2022, fa molt poc més de tres anys) la conversa pública sobre la intel·ligència artificial va arrencar entre la fascinació per les seves possibilitats, les reticències que acompanyen qualsevol canvi tecnològic amb potencial disruptiu i temors més vinculats a l’imaginari de la ficció més distòpica i fantàstica. En aquest brevíssim lapse de temps la utilització massiva de les versions més difoses d’IA generativa han familiaritzat centenars de milions de persones amb aquest nou instrument. Tot i que una de les seves cares visibles en aquesta popularització siguin usos més aviat recreatius, o com estem veient aquests dies d’angoixa internacional, amb riscos d’alimentar la desinformació, fa temps ja que aquest no és més que un serrell anecdòtic davant les possibilitats que estan començant a desplegar empreses, institucions i professionals. Fins i tot quan els usuaris no siguin conscients que darrere d’un procés que els fa la vida més fàcil el motor sigui la IA.

Davant l’inici del Mobile World Congress i la trobada 4YFN, el director d’aquest últim esdeveniment, Pere Duran, recordava que en edicions anteriors el 70% de les empreses deien que estaven experimentant amb la IA i aquest any, en canvi, ja el 56% dels participants indicaven que el producte que exposaven disposava d’IA com a motor. Es tracta d’una revolució en positiu que planteja reptes i oportunitats en els quals es redefiniran els processos interns de qualsevol organització i la relació d’aquestes amb els seus usuaris i clients.

A EL PERIÓDICO exposem avui alguns exemples de com la IA pot fer les coses més fàcils en diversos àmbits. La utilització de la IA per transcriure la conversa entre metge i pacient i incorporar-la en l’historial d’aquest ja té més d’un any d’ús als centres de salut catalans, i amb una valoració positiva per part dels seus usuaris, que veuen com redueixen el temps dedicat a paperassa i, a més, poden concentrar-se més en la interacció humana que en una tasca rutinària. Una aplicació que farà per primera vegada el salt a un hospital (el de Can Ruti, a Badalona).

Expliquem també un exemple de les possibilitats de la supercomputació, que ja no s’entén sinó en l’entorn de la IA: com el Barcelona Supercomputing Center ha desplegat al MWC un "simulador d’extrems climàtics" en el qual es pot visualitzar com aquests episodis estan canviant el món. Una eina tant per prevenir com per conscienciar (i informar). I finalment, avancem el projecte de nova sala de coordinació policial dels Mossos d’Esquadra, un prototip que integra la resposta als avisos rebuts de ciutadans i serveis d’emergència, de les imatges de videovigilància, de les patrulles policials i de la informació que flueix per les xarxes socials. Un volum de dades que la IA ajudarà a crivellar.

La capacitat de fer arribar la innovació no només a grans empreses capaces d’impulsar grans desenvolupaments propis de software com fins ara, obre la possibilitat de transformar, gràcies a la facilitat d’ús i d’aplicar-la a infinitat de solucions a mida, la competitivitat de petites empreses i professionals independents. També de ser la palanca per desbloquejar rutines burocràtiques i acostar l’administració al ciutadà. Un procés que pot posar en perill perfils professionals i empreses que no s’adaptin al canvi, però que pot permetre fer un salt als que sí que ho facin i sàpiguen utilitzar-la per satisfer necessitats de forma més eficaç; i en aquest sentit Catalunya (amb una estratègia d’intel·ligències artificial amb l’horitzó del 2030) té arguments per aprofitar aquesta oportunitat.