2
Es llegeix en minuts
Del mòbil al món físic

Del mòbil al món físic / 5

Barcelona i el Mobile World Congress compleixen vint anys d’una aliança que ha acompanyat la gran revolució digital. Quan el congrés va aterrar a la ciutat el 2006, el món encara vivia sense smartphones ni intel·ligència artificial generativa. Avui, l’MWC és l’aparador global on la IA salta del núvol al món físic, on els robots tenen cura de malalts, acoblen cotxes o porten maletes, i on Europa debat la seva sobirania tecnològica en un escenari geopolític especialment convuls.

L’impacte immediat del congrés és indiscutible. Més de 100.000 visitants, milers d’expositors i centenars de delegacions institucionals converteixen durant uns dies Barcelona en capital mundial de la tecnologia. Hotels plens, restauració en ebullició i una projecció internacional que cap campanya publicitària podria comprar. Però reduir el Mobile a turisme de congressos seria quedar-se a la superfície.

La veritable empremta de l’MWC és estructural. En aquestes dues dècades, Barcelona ha teixit un ecosistema digital que combina iniciativa local i atracció d’inversió estrangera. Empreses emergents que van néixer al caliu del 4YFN, l’esdeveniment per a emprenedors, avui competeixen en mercats globals. Fons internacionals troben a la ciutat talent, infraestructures i un entorn creatiu que multiplica oportunitats. El Talent Arena reforça aquest cercle virtuós connectant vocacions tecnològiques amb empreses que necessiten perfils altament qualificats. La simbiosi és evident: el congrés alimenta l’ecosistema i l’ecosistema dona sentit al congrés.

L’edició del 2026 confirma aquesta maduresa i apunta a un canvi de cicle. Davant mòbils cada vegada més plegables i xarxes més veloces, la robòtica concentra tota l’atenció. Amb el salt físic de la IA, el virtual es fa tangible i irromp en hospitals, aeroports i fàbriques. Una innovació que impacta directament en l’economia, el treball i les normes que organitzen la nostra convivència.

La pregunta ja no és què pot fer la tecnologia, sinó què estem disposats a permetre-li fer. ¿On fixem els límits? ¿Qui assumeix la responsabilitat quan una decisió automatitzada té efectes reals? Són interrogants que se sumen al debat sobre l’autonomia digital europea. L’MWC situa Barcelona en el centre d’una conversa estratègica sobre regulació, infraestructures i capacitat industrial. La tecnologia ja no es mesura únicament en polzades ni en velocitat, sinó en productivitat, responsabilitat i convivència.

El Mobile no és aliè a les tensions globals, però ha demostrat una notable resiliència. Va superar la pandèmia, ha crescut en expositors i assistents i ha ampliat la seva transversalitat fins a reunir sectors que van de la salut a la mobilitat, de les finances a l’espai. Aquesta capacitat d’adaptació explica per què la marca MWC i el nom de Barcelona resulten avui indissociables.

En un context d’incertesa internacional, Barcelona projecta estabilitat, talent i ambició. El repte és transformar la visibilitat en maneta de canvi, creant oportunitats permanents, consolidant ocupació qualificada i garantint que la innovació reverteixi en benestar col·lectiu. Vint anys després, el balanç és inequívocament positiu. El Mobile no només visita la ciutat, forma part de la seva identitat contemporània i de la seva aposta per un futur digital amb arrels locals i vocació global.